Torrent, dos anys de la DANA: la nit que l’aigua ho va canviar tot

Hi ha dies que divideixen la història d’una ciutat en un abans i un després. Dies que deixen de pertànyer al calendari per a quedar gravats en la memòria de tota una generació. A Torrent, el 29 d’octubre de 2024 és un d’eixos dies. La pluja va donar pas a la por, els barrancs es van convertir en torrents d’aigua descontrolada i, en poques hores, carrers, cases, negocis i infraestructures van quedar a mercé d’una força que ho va arrasar tot al seu pas. Dos anys després, la ciutat recorda les víctimes, els qui ho van perdre tot i una tragèdia que va posar a prova la capacitat de resistència d’una població sencera.

Huit veïns de Torrent van perdre la vida en la DANA, segons les dades que va comunicar l’Ajuntament el 31 d’octubre de 2024. Entre les víctimes hi havia menors d’edat. La notícia va colpejar una ciutat que encara intentava comprendre la magnitud del desastre, mentre les famílies esperaven notícies i els equips d’emergència continuaven treballant enmig de la destrucció. El consistori va decretar tres dies de dol oficial i va suspendre les activitats programades. El dolor per les pèrdues humanes va quedar des del primer moment per damunt de qualsevol balanç material.

La tragèdia es va estendre especialment per les zones pròximes al barranc de l’Horteta i als punts on l’aigua va trobar obstacles insuficients per a contindre la seua força. El Xenillet, el Molí, el polígon industrial del Mas del Jutge i les urbanitzacions del Pantà, la Carrasquera i la Colònia Bonestar van estar entre les àrees més afectades. L’aigua va entrar en habitatges, va inundar baixos i garatges, va destrossar negocis i va deixar nombrosos veïns incomunicats.

La situació va ser especialment complicada als voltants dels barrancs de l’Horteta i del Poyo. Les imatges del pont de Quatre Camins, dels accessos inundats i dels carrers pròxims al llit van mostrar la dimensió d’una barrancada que va transformar el paisatge habitual de Torrent en un escenari de fang, vehicles arrossegats i infraestructures trencades. En el polígon del Mas del Jutge, l’aigua va arribar a les instal·lacions industrials i va provocar danys importants en empreses i naus.

A fosques i sense aigua

Quan va començar a baixar el nivell de l’aigua, la situació estava lluny de recuperar la normalitat. Torrent es va trobar amb serveis bàsics interromputs i amb dificultats per a comunicar-se amb l’exterior. Les telecomunicacions també van patir problemes, fins al punt que l’Ajuntament va tindre dificultats per a fer arribar informació a la població pels seus canals habituals.

La falta d’electricitat va marcar les primeres hores de la barrancada. En zones com l’Alter, els veïns van passar pràcticament 24 hores sense llum. La interrupció del subministrament va afegir incertesa a una situació ja complicada, amb famílies que no sabien l’abast dels danys i que tenien dificultats per a contactar amb els seus familiars.

L’aigua potable també es va convertir en una de les principals preocupacions. Les avaries en les infraestructures hidràuliques van afectar el subministrament i van deixar nombrosos habitatges sense aigua durant diversos dies. La ruptura de conduccions i les destrosses en els passos sobre els barrancs van dificultar la recuperació de la xarxa.

Aigües de l’Horta va haver d’instal·lar grups electrògens en pous i habilitar solucions provisionals per a recuperar el servei. La reparació de la conducció que travessava el barranc de l’Horteta va ser una de les actuacions decisives per a restablir el subministrament. També es van executar extensions provisionals de xarxa en zones com l’Alter, el Pantà, la Curra, l’esglesieta i el pont de Campofrío.

La recuperació no va consistir únicament a reparar canonades. Calia reconstruir infraestructures que havien desaparegut o quedat inutilitzades, recuperar la pressió de la xarxa i garantir que l’aigua tornara a arribar a les vivendes. Les actuacions d’emergència van donar pas a treballs de reconstrucció que s’allargarien molt més enllà de les primeres setmanes.

Ponts destruïts i carreteres tallades

La DANA també va colpejar de ple la mobilitat. La força de l’aigua va destruir passarel·les i va danyar ponts i carreteres, deixant alguns sectors de Torrent amb dificultats per a connectar amb la resta del municipi. La passarel·la que unia el nucli urbà amb el carrer del Perellonet, al polígon del Mas del Jutge, va col·lapsar i va interrompre el pas entre els dos costats del barranc de l’Horteta.

El pont sobre la CV-36 i altres passos sobre els barrancs del Poyo i de l’Horteta també van quedar afectats. La reconstrucció d’aquestes connexions es va convertir en una de les tasques més importants per a recuperar l’activitat quotidiana de la ciutat.

La situació de les carreteres va agreujar l’aïllament. La CV-33, que connecta Torrent amb València, va quedar afectada i va necessitar treballs de neteja i reparació abans de recuperar la circulació. La ruptura de la plataforma de l’A-7 al seu pas per Torrent va obligar a desviar el trànsit per altres vies, mentre que la V-30 i la V-31 van assumir part de la circulació en una àrea metropolitana amb nombrosos accessos tallats o amb restriccions.

El transport ferroviari va patir també les conseqüències de la catàstrofe. Les inundacions van inutilitzar infraestructures de Metrovalencia i van interrompre la connexió habitual amb València. El túnel ferroviari de Torrent va quedar inundat i la xarxa de Rodalia va patir danys greus en diversos trams. Per a milers de persones, desplaçar-se a treballar, estudiar o acudir a una cita mèdica va deixar de ser una rutina senzilla i es va convertir en un problema diari.

Els autobusos que van tornar a connectar Torrent

Davant la interrupció del metro, la solidaritat entre territoris va permetre posar en marxa una alternativa de transport. L’11 de novembre de 2024 van començar a circular els primers autobusos verds procedents de la Comunitat de Madrid per a connectar Torrent amb València.

La plaça de la Unió Musical es va convertir en un punt de referència per als passatgers que necessitaven recuperar els seus desplaçaments quotidians. La Generalitat, a través de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, va activar un servei gratuït d’autobusos llançadora amb vehicles i conductors cedits per diferents comunitats autònomes.

Aquella solució provisional es va prolongar durant huit mesos. En eixe temps, els autobusos van transportar 4,3 milions de passatgers i van efectuar més de 127.000 expedicions. Per a moltes persones, van ser la manera de tornar a treballar, arribar als centres educatius o mantindre el contacte amb familiars i amistats. La imatge dels autobusos i de les llargues cues a la plaça de la Unió Musical va quedar associada a una altra cara de la tragèdia: la d’una ciutat que necessitava recuperar la seua connexió amb l’exterior i que va trobar ajuda més enllà dels seus límits municipals.

Més de 800 persones van trobar refugi a El Vedat

La resposta a l’emergència va exigir habilitar espais d’acollida per a les persones que no podien tornar a casa o que havien hagut d’abandonar les seues vivendes. El pavelló d’El Vedat es va convertir en un dels principals centres d’acollida de la ciutat. Més de 800 veïns i persones desplaçades van trobar-hi refugi, mentre es preparaven altres espais per a allotjar els equips d’emergència i organitzar la distribució de material.

Els pavellons d’El Toll, l’Alberca i Anabel Medina van servir com a centres logístics. A més, al costat de la Torre es va habilitar un punt de coordinació per a organitzar els voluntaris que arribaven per a ajudar en les tasques de neteja, repartiment d’aliments i assistència als afectats.

La resposta ciutadana va ser una de les imatges més recordades d’aquells dies. Persones de Torrent i d’altres municipis van acudir amb pales, poals, guants, aliments, aigua i productes de primera necessitat. Moltes van dedicar hores a retirar el fang de cases, comerços i carrers, mentre altres col·laboraven en la classificació de donacions i en l’atenció a les famílies que ho havien perdut tot.

En una ciutat amb barris greument afectats, sense comunicacions estables i amb serveis bàsics interromputs, aquella xarxa d’ajuda va contribuir a cobrir necessitats urgents. La solidaritat no va eliminar els danys ni va esborrar el dolor, però va permetre que moltes persones no se sentiren soles enmig de la catàstrofe.

41 carrers i 117 vivendes afectats en el primer balanç

Els primers informes municipals van començar a concretar l’abast dels desperfectes. El 7 de novembre, l’Ajuntament va informar d’un llistat provisional de 41 carrers i 117 vivendes afectats per les inundacions, amb especial incidència en el Xenillet, el Mas del Jutge, el Pantà i la Colònia Bonestar.

La relació de carrers incloïa vies del nucli urbà com Barranc, Benisaet, Gómez Ferrer, Xocolaters, Verge de Fàtima, Joan XXIII, Albades, Lloc Nou de la Corona, Llíria, Natzaret, Alfafar, Barques, Mestre Fortea, Masia del Jutge, Conca, Iecla, Múrcia, Albacete, València, Sant Lluís Bertran i Santa Teresita. També s’hi incorporaven carrers de les urbanitzacions afectades.

Aquell recompte era provisional i estava vinculat a la tramitació de les ajudes d’emergència, però ja mostrava que els danys anaven molt més enllà de l’aigua acumulada en carrers i garatges. Hi havia habitatges que necessitaven reparacions, negocis que havien perdut mercaderies i maquinària, vehicles inutilitzats i famílies que havien de començar de zero.

La reconstrucció de ponts, passarel·les, carreteres i xarxes de sanejament es va convertir en una tasca de llarg recorregut. Les actuacions d’emergència van permetre recuperar progressivament serveis i accessos, però la reparació definitiva de les infraestructures va continuar durant els mesos següents.

Dos anys després, la memòria continua oberta

El segon aniversari de la DANA arriba amb la ciutat marcada pel record de les víctimes i per les conseqüències d’una de les majors catàstrofes de la seua història recent. El 29 d’octubre de 2024 no va ser només una jornada de pluges torrencials: va ser el dia en què moltes famílies van perdre éssers estimats, cases, negocis i objectes que formaven part de tota una vida.

La memòria d’aquella nit també està lligada als qui van treballar en els rescats, als serveis d’emergència, als treballadors que van reparar les infraestructures i als voluntaris que van arribar des de diferents punts per a ajudar. I als veïns que, sense esperar que arribara ningú, van eixir al carrer amb el que tenien per a donar un colp de mà.

Dos anys després, recordar la DANA és tornar a les imatges de l’aigua i del fang, però també a les de les mans que van ajudar a retirar-los. És recordar els huit veïns morts, acompanyar les seues famílies i mantindre viu el record de totes les persones afectades. Perquè hi ha tragèdies que no acaben quan l’aigua baixa ni quan es reobri una carretera. Continuen presents en els llocs que van canviar per sempre i en la memòria de qui les va viure.