Canvi d’hora: torna l’horari d’hivern aquest cap de setmana

La matinada d’aquest dissabte al diumenge, 25 d’octubre, Espanya tornarà a l’horari d’hivern. A les 3.00 hores, els rellotges s’endarreriran fins a les 2.00 hores a la península i les Balears, mentre que a les Canàries el canvi es farà a les 2.00, quan tornarà a ser la 1.00. D’aquesta manera, la jornada tindrà una hora més i clarejarà i fosquejarà abans.

El canvi es repetix cada tardor amb l’objectiu d’adaptar els horaris a les hores de llum natural i aprofitar millor la il·luminació solar. El sistema es va estendre a Europa durant la crisi del petroli dels anys setanta, quan l’estalvi energètic es va convertir en una de les principals justificacions de la mesura. No obstant això, els beneficis energètics actuals són discutits i l’impacte sobre els hàbits de son i els ritmes biològics ha guanyat protagonisme en el debat.

Per què Espanya té una hora més que Portugal i el Regne Unit?

L’origen de l’horari actual es remunta a 1940, quan el Govern de Francisco Franco va decidir avançar seixanta minuts l’hora oficial. Fins aleshores, Espanya peninsular seguia l’hora del meridià de Greenwich, com el Regne Unit i Portugal. El canvi va situar el país en el fus horari de l’Europa central, el mateix que Alemanya, i és el motiu pel qual encara hui els rellotges espanyols van una hora per davant dels portuguesos i dels britànics durant l’horari d’hivern.

La decisió es va prendre en plena Segona Guerra Mundial, quan l’Alemanya nazi estenia el seu domini per Europa. Per això, sovint s’ha relacionat el canvi amb l’acostament del règim franquista a Hitler. Tanmateix, els especialistes en història de l’horari advertixen que no es pot afirmar que la mesura es prenguera expressament com un gest cap al règim nazi.

L’ordre ministerial del 7 de març de 1940 justificava l’avançament amb la conveniència que l’horari espanyol estiguera coordinat amb el d’altres països europeus. La mesura va quedar consolidada després de la guerra i Espanya no va tornar al fus horari occidental, malgrat que la seua situació geogràfica s’aproxima més al de Portugal i el Regne Unit. Aquesta diferència també condiciona els hàbits quotidians: el migdia solar no coincidix necessàriament amb les 12.00 hores del rellotge i les activitats socials s’han adaptat històricament a una hora oficial avançada respecte del sol.

Per què continuem canviant l’hora?

El canvi estacional és una qüestió diferent del fus horari. Espanya podria mantindre l’hora actual durant tot l’any o adoptar un altre horari sense necessitat d’avançar i endarrerir els rellotges cada sis mesos. La pràctica d’avançar l’hora durant els mesos amb més llum es va aplicar de manera irregular durant bona part del segle XX. La crisi del petroli de 1973 va impulsar-ne la recuperació a Europa per a intentar reduir el consum energètic aprofitant millor la llum natural. Des de llavors, el canvi de primavera i tardor s’ha mantingut de manera coordinada entre els països europeus.

La continuïtat de la mesura, però, està qüestionada des de fa anys. En una consulta pública europea de 2018, el 84% de les persones participants es va mostrar a favor d’eliminar els canvis estacionals. El Parlament Europeu va donar suport a la supressió el 2019, amb la previsió inicial que es poguera aplicar a partir de 2021. La proposta, tanmateix, continua bloquejada perquè els estats membres no han arribat a un acord sobre com implantar-la ni sobre quin horari hauria de mantindre cada país. Per tant, el canvi d’aquest cap de setmana es farà amb el sistema vigent i no hi ha una data definitiva per a eliminar-lo.

Quin horari és millor per a Espanya?

El debat no es limita a decidir si cal deixar de canviar l’hora, sinó també quin horari seria més adequat si s’adoptara una hora fixa durant tot l’any. Des de la perspectiva de la cronobiologia i de la medicina del son, l’horari estàndard —el conegut com a horari d’hivern— sol considerar-se més favorable perquè facilita una major coincidència entre la llum solar del matí i el rellotge biològic. La llum natural al començament del dia contribuïx a regular els ritmes circadians, que intervenen en el son i la vigília.

A Espanya, una comissió d’experts constituïda pel Govern el 2018 va estudiar les alternatives i va assenyalar que l’horari UTC+1, el que s’utilitza a l’hivern a la península, era una opció equilibrada per a tot l’any. Això no significa, però, que hi haja un consens absolut sobre la supressió dels canvis estacionals o sobre la conveniència de modificar el fus horari.

L’Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) també defén mantindre de manera permanent l’horari d’hivern. L’entitat considera que esta opció afavoriria el descans i una millor adaptació dels horaris socials als ritmes biològics. En canvi, mantindre l’horari d’estiu durant tot l’any permetria disposar de més llum a última hora de la vesprada a l’hivern, però també retardaria l’eixida del sol. Per això, els especialistes en son solen advertir dels inconvenients que podria tindre aquesta alternativa, especialment en les primeres hores del matí.

Un debat obert sobre la salut i l’estalvi

Els efectes sobre la salut són un dels arguments principals de les persones que demanen acabar amb els canvis semestrals. Encara que moltes persones s’adapten ràpidament, l’ajust pot alterar temporalment el son, la concentració i l’estat d’ànim. Mantindre una hora estable evitaria eixos canvis periòdics, encara que els efectes concrets dependrien de l’horari triat i dels hàbits de cada persona.

Pel que fa a l’energia, l’estalvi que es perseguia tradicionalment no està garantit en les condicions actuals, ja que la menor necessitat d’il·luminació en determinades hores pot compensar-se amb un major consum en calefacció o climatització. De moment, mentre les institucions europees no arriben a un acord, els rellotges continuaran avançant-se a la primavera i endarrerint-se a la tardor. Este diumenge, per tant, tocarà ajustar-los una hora —si no ho fan automàticament— i començar a adaptar-se a unes vesprades que arribaran abans.