“Viure en llibertat: 25 d’abril i 1 de maig”

El 25 d’abril i l’1 de maig, recordem i celebrem dues fites històriques que cal tindre ben presents per a no oblidar què significa la llibertat, i si l’entenem com un dret al servei de les persones i no com el concepte que ens vénen des de la dreta extrema i l’extrema dreta.

Mirem arrere, si volem triar un millor camí, perquè l’experiència és sabia: el 25 d’abril de 1707 es va produir la desfeta d’Almansa a mans de les tropes del Borbó Felip V, el qual va ordenar la crema de Xàtiva (un dels primers crims contra la humanitat dels quals hi ha registre escrit i fonts ben documentades). Tot i no content, posteriorment, el Rei castellà va abolir els nostres drets i llibertats nacionals liquidant l’històric Regne de València. El Poble Valencià esdevingué captiu de Castella, on la imposició de la seua llengua, l’arrabassament cultural i l’espoli econòmic han sigut una constant després de 319 anys.

L’1 de maig és el Dia Internacional dels Treballadors i de les Treballadores, en honor als “Màrtirs de Chicago”, un grup de sindicalistes executats als Estats Units en 1886 per demanar la jornada laboral de 8 hores, marcant una fita històrica en la lluita dels drets laborals. Ara Milei, a l’Argentina del segle XXI, ha implantat la jornada de 12 hores, al crit de “Viva la libertad carajo”, una estridència que sona pitjor que Jason Voorhees arrancant la motoserra en Friday the 13th.

La dreta espanyola diu ara el que sempre ha pensat: que qualsevol temps passat fou millor. Blanquegen els símbols de la repressió i enfosquixen la tortura i les morts del règim franquista. Ens diuen que: “con Franco se podía comprar un piso y ahora no”, quan ells mateixos impedixen limitar l’especulació immobiliària.

En realitat el que amaguen, o ignoren, és precisament el motiu principal de per què  l’habitatge era més barat en l’època franquista: perquè la gent emigrava en massa fugint de la misèria social i política, mentre que ara el fenomen migratori succeïx al contrari, vénen milions fugint precisament de les misèries produïdes per les guerres, la violència al carrer,  bloquejos econòmics inhumans, règims totalitaris, i per l’espoli econòmic al servei del capital occidental i xinés.

Se li oblida a les dretes que la llibertat està al servei de les persones, i no al contrari, perquè si la reduïm a “tomarme una cervecita en el bar”,  açò també és possible a l’Aràbia Saudita, a Birmània, a Corea del Nord, o a una cafeteria dels Estats Units abans que et dispare un tipo que creu que portar una arma pel carrer és una llibertat constitucional.