La coca de llanda, sabor i tradició a la cuina del torrentí Michel Anchel

A la cuina de Michel Anchel el forn ja està preescalfat. L’ambient es fa càlid amb l’olor de canella i llima que comença a escampar-se. Hui, Michel prepara una de les receptes més tradicionals de la Comunitat Valenciana: la coca de llanda, un berenar típic que ha passat de generació en generació i que, segons ell, no pot faltar en cap casa valenciana.

Michel comenta que encara que a torrent conserva el nom de coca de llanda, arreu de la Comunitat rep molts altres noms com "coca de llimonà" o "coca morena". De la mateixa manera conta que hi ha moltes maneres de fer-la i que cadascú té els seus trucs. "És una coca molt agraïda, alguns hi afegeixen carabassa, xocolate o altres ingredients, però la base és sempre senzilla”, explica.

L'elaboració de la coca de llanda valenciana 

La recepta que Michel va a fer és per a unes 16 racions i per això utilitza els següents ingredients:

- 1 got de sucre

- 1 got de llet

- 1/2 got d’oli de gira-sol

- 2 gots de farina prèviament tamisada

- 4 ous

- Ratlladura d’una llima

- 1 sobre de rent

- un toc de sucre i canella per decorar la superfície

El procés comença amb els ous i el sucre, batuts manualment fins a aconseguir una textura cremosa i esponjosa que acaba rematant amb el batedor elèctric. A continuació, afegeix un got de farina i continua mesclant amb el batedor elèctric. “És important anar incorporant els ingredients en fases, així la mescla queda perfecta”, comenta. 

Després arriba el torn de l’oli i la llet, que s’integren manualment amb moviments suaus. Finalment, es barreja la resta de farina amb el rent i la ratlladura de llima, combinant mescles manuals i elèctriques per aconseguir la consistència ideal. Michel explica que la clau és la paciència i seguir els passos amb calma.

Mentrestant, el forn ja està a 180 graus, preparat per a rebre la coca. Una vegada abocada la massa en la llanda, coberta amb paper de forn, Michel empolvora sucre i canella per sobre, un xicotet detall que aporta aroma i un toc cruixent a la superfície. “És fonamental no obrir el forn durant la cocció, així la coca no baixa i manté l’esponjositat que la fa tan característica”, assenyala. Després de 30-35 minuts, punxa la massa amb un furgadents: "si ix net, la coca està llesta".

L'estima per la cuina tradicional valenciana

El resultat és una coca daurada, suau i aromàtica, amb una textura que fa recordar els berenars casolans de tota la vida. Michel diu que esta “és una recepta tradicional que uneix famílies i amics al voltant de la taula per a berenar o com a postre després de dinar”. Per a ell, compartir-la amb els seus és una manera de conservar la cultura gastronòmica valenciana i transmetre-la a les noves generacions. 

D'esta manera, la coca de llanda no és només un dolç, és un símbol de la Comunitat Valenciana i una mostra de què la cuina casolana, senzilla però, ben feta, continua tenint un lloc especial en la vida quotidiana i en el cor dels valencians.