“Es pot conviure”: el rugby respon a la polèmica del Parc Central

El president del Rugby Torrent, Carlos Ramón, ha defensat en el programa Joc Esportiu de TeleTorrent la compatibilitat entre el seu club i el Club d’Atletisme Torrent en l’ús de les instal·lacions del Parc Central, enmig de la polèmica generada en les últimes setmanes pel repartiment dels espais esportius municipals.

Segons ha explicat, la situació actual es troba “en un punt d’espera”, amb el club de rugby entrenant “exactament igual que ho ha fet durant els últims sis anys”. Ramón assegura que, mentre altres actors han traslladat el debat a l’àmbit públic, el Rugby Torrent s’ha centrat a “fer esport, formar xiquets i fer créixer l’escola”.

“Fa sis anys que convivim i no ha passat mai res”

El president atribueix l’origen del conflicte a un moment concret: l’arribada de les seleccions valencianes sub-18 i sub-14 al Parc Central per a realitzar entrenaments. “Quan van veure prop de cent joves practicant rugby, van aparéixer els dubtes i els temors”, afirma, tot i insistir que el club de rugby “no ha tingut mai cap polèmica” i considera el Parc Central “casa seua, igual que ho és per a l’atletisme”.

Ramón rebutja els arguments sobre una suposada falta de seguretat. “Fa sis anys que entrenem allí i no hi ha hagut cap incident”, assegura. A més, subratlla que els horaris no se solapen: “Ells fan llançaments dilluns, dimecres i divendres; nosaltres entrenem dimarts i dijous. No coincidim mai”.

Incompatibilitat “inexistent”, segons el club de rugby

Respecte als riscos derivats dels llançaments de javelina, pes o martell, el president del Rugby Torrent considera que “no tenen fonament”, ja que es realitzen en dies diferents i en zones específiques. “No hi ha possibilitat real que una javelina impacte amb un jugador de rugby perquè no compartim entrenament”, remarca.

També nega que l’activitat del rugby genere desperfectes a la pista. “Entrenem en zones concretes i en sis anys no hi ha hagut cap problema ni cap queixa formal”, afirma.

Un club menut, però amb els mateixos drets

Ramón reconeix la diferència de dimensions entre ambdós clubs, però rebutja que això haja de condicionar els drets esportius. “Els esportistes no es poden mesurar pel nombre de fitxes”, defensa.

En aquest sentit, felicita públicament el Club d’Atletisme Torrent pels seus èxits recents, però adverteix que “una cosa és el respecte i una altra el menyspreu”. “El rugby és un esport de brivalls jugat per cavallers, i nosaltres actuem com a cavallers”, afirma.

Suport a la imparcialitat de l’Ajuntament

El president del Rugby Torrent expressa el seu agraïment a l’Ajuntament de Torrent i a la Regidoria d’Esports, encapçalada per María Ángeles Lerma, per mantindre una posició “imparcial” i intentar “maximitzar l’ús de les instal·lacions esportives”.

Segons explica, el rugby necessita un camp de grans dimensions (100 x 70 metres) i el Parc Central és, actualment, l’únic espai disponible. “Tant dret té l’atletisme a fer esport com el rugby”, sosté.

Sobre la possibilitat d’un camp alternatiu, Ramón és clar: “Si demà em fan un camp de rugby en un altre lloc, me’n vaig sense cap problema. Però això no es fa d’un dia per a un altre”. Afegeix que, amb una inversió reduïda, es podria adequar l’espai actual, mentre que construir una nova instal·lació suposaria centenars de milers d’euros.

Crítiques a la pressió a través de les xarxes socials

Ramón confirma que s’han celebrat diverses reunions entre els dos clubs a l’Ajuntament, però lamenta l’ús de les xarxes socials per “exaltar els ànims”. Assegura que el club ha rebut missatges ofensius que han hagut d’eliminar i fa una crida a “baixar el to i parlar”.

També es mostra crític amb algunes accions de protesta en esdeveniments esportius: “L’esport ha de ser un espai d’unió, no d’enfrontament”, afirma.

Exemples de convivència en altres ciutats

Per reforçar la seua posició, Ramón posa com a exemple instal·lacions com La Cartuja de Sevilla o el Centre d’Alt Rendiment de Mallorca, on conviuen pistes d’atletisme i camps de rugby. “És una realitat habitual i perfectament compatible”, assegura.

“El conflicte no ens ha frenat”

Lluny de perjudicar el club, el president admet que la polèmica ha despertat interès. “Han vingut nous xiquets i adults a provar el rugby”, explica, encara que lamenta que el debat haja eclipsat els valors esportius. “Un esportista no pot trepitjar un altre esportista”, afirma amb contundència.

Crida a una informació equilibrada

Per a concloure, Carlos Ramón demana a la ciutadania que “s’informe bé” i no es quede amb versions parcials. “El deporte som tots, uns i altres. No pots llevar un esportista per posar-ne un altre”, conclou.