El Torrent torna a enfonsar-se amb una derrota cruel (1-2) i ja veu la salvació quasi impossible

El Torrent CF continua escrivint una temporada marcada per la frustració, els colps morals i la sensació constant que qualsevol esperança s’esvaeix a l’últim sospir. Davant la UE Sant Andreu, els torrentins van tornar a caure de la manera més dolorosa possible: derrota per 1-2 en el temps afegit, després d’haver tingut el partit encarrilat durant més d’una hora.

L’inici va ser enganyós. El gol de Mejía al minut 5 va fer pensar, per uns instants, que l’equip podia regalar-se una alegria davant un rival en plena ratxa. Però el pas dels minuts va evidenciar un patró massa conegut aquesta temporada: un Torrent replegat, cada vegada més arrere, incapaç de mantindre la iniciativa ni de trobar una eixida clara amb el marcador a favor.

El Sant Andreu, superior en ritme i amb més colmell, va anar menjant terreny mentre el Torrent resistia com podia, més per necessitat que per convicció. La sensació a la graderia era clara: el gol local semblava insuficient. I així va ser. Al minut 71, Carlos Blanco va empatar un partit que feia estona que s’inclinava cap a la porteria d’Aitor Arias.

El tram final va ser un reflex fidel de la temporada torrentina: nervis, desordre i incapacitat per gestionar els moments clau. Les expulsions de Javi Gómez i Llambrich van acabar de convertir el duel en una ruleta russa. Quan l’empat ja semblava un mal menor, va arribar l’acció que va acabar d’afonar l’equip: penalti en el minut 96, molt protestat, però suficient per sentenciar una altra derrota.

Alexis García no va fallar i va deixar el Torrent amb la mirada perduda, conscient que no es tracta només d’un partit perdut, sinó d’un nou colp a una moral ja sota mínims. Ni tan sols l’esforç final, ni les dades físiques —amb Adrián Lois i Adri Pérez deixant-se l’ànima— van servir per maquillar una realitat cada vegada més crua.

La classificació ja no admet lectures optimistes: colista amb 13 punts en 19 jornades, a 10 de la salvació, amb la sensació que l’equip competeix però no sap, ni pot, guanyar. Els partits passen, les oportunitats s’esgoten i el discurs de la millora es repeteix setmana rere setmana sense traduir-se en punts.

Sant Gregori va acomiadar l’equip amb silenci, resignació i fins i tot ràbia. Una afició cansada de vore com el Torrent CF s’autosaboteja, com els partits se li escapen sempre al final i com la permanència es converteix, jornada a jornada, en una quimera.

El pròxim desplaçament a l’Estadi Balear sembla més una condemna que una oportunitat. El calendari no perdona i el marge d’error ja fa temps que s’ha esgotat. El Torrent CF continua caient, i el pitjor no és la derrota, sinó la sensació que el descens és cada vegada més una realitat assumida.

Fitxa tècnica

Torrent CF (1):
Aitor Arias; Llambrich, Monty, Ojog, Ivi; Meca (Manu Viana, 60’), Armando, Adrián Lois (Rodríguez, 90’), Adri Pérez, Adri Pérez, Mejía (Sibille, 86’); Raúl Caballero.

UE Sant Andreu (2):
Iñaki; Jordi Méndez (Santiago, 63’), Carlos Blanco, Javi Gómez, Lucas Viña (Pau, 74’); Alexis García, Albertito (Sergi García, 74’), Max Marcet, Dani Torices, Serrano (Meddeb, 63’); Marcos Mendes (Armand, 74’).

Gols:
1-0, Mejía (5’).
1-1, Carlos Blanco (71’).
1-2, Alexis García, de penal (90’+6).

Àrbitre:
Alejandro Tomé (Col·legi de Las Palmas).
Grogues: Adri Pérez; Serrano; Carlos Blanco (2a groga, 90’+9).
Roges: Javi Gómez (79’) i Llambrich (81’).

Camp:
Sant Gregori.