Guillem Baviera, el jove violinista de Torrent que triomfa des de Viena

El programa Kultura-T, de TeleTorrent, ha iniciat el 2026 amb una entrevista molt especial: la del jove violinista torrentí Guillem Baviera, qui ha pogut parlar una estona amb la nostra companya i presentadora, Marta Company. Guillem és una de les promeses més destacades de la música clàssica valenciana. Amb només 17 anys, Baviera ja estudia a Viena, en una de les escoles més prestigioses del món, i acumula premis i actuacions internacionals.

Fa tot just dues setmanes, Baviera es va alçar amb el primer premi del Concurs d’Instruments de Corda Ciutat de Vigo, una competició que va reunir 60 joves músics d’arreu de l’Estat. El certamen constava de diverses fases —algunes en línia i altres presencials— fins arribar a la final, on el torrentí va aconseguir el màxim reconeixement. “Va ser una experiència molt exigent, però va anar molt bé”, explica amb satisfacció.

Segons va detallar ell mateix durant l’entrevista, es tractava d’un concurs amb “un tribunal molt dur i un públic molt atent”, un fet que dona encara més valor al guardó, sobretot tenint en compte que Guillem era el participant més jove de la seua categoria.

Una relació amb la música des de la infantesa

Encara que va començar a estudiar violí als 7 anys, la música forma part de la vida de Guillem des de ben menut. Fill d’un pianista, va iniciar-se amb els instruments als 3 anys, primer amb el violoncel, que va tocar durant diversos anys abans de decidir-se definitivament pel violí.

Tal com ell mateix relata, la decisió va estar molt vinculada a l’entorn familiar: veia tocar les seues germanes i, per curiositat, va voler provar també el violí. “Al final, si et vols dedicar professionalment a un instrument, n’has d’escollir un”, explica, “i el violí era el que més m’agradava”.

Els concursos, primer com a joc… després com a vocació

Els primers concursos van arribar molt prompte. Amb només 9 anys, Guillem va participar en un certamen a Barcelona “un poc per hobby”, segons reconeix. El resultat, però, va ser revelador: va guanyar el primer premi. L’any següent, es va presentar a una categoria superior —competint amb músics de fins a 14 anys— i va tornar a guanyar.

Aquell moment va marcar un abans i un després. Com explica el mateix violinista, “vaig veure que el violí se’m donava bé i que a la gent li agradava com tocava”. A partir d’eixe punt, la dedicació va augmentar de manera considerable.

Hores, disciplina i sacrifici

Parlar de Guillem Baviera és parlar de constància. La seua rutina diària inclou una mitjana de cinc o sis hores d’estudi del violí, que en alguns dies poden arribar fins a set hores. “La música és un sacrifici molt gran”, afirma amb naturalitat. “Hi ha molta gent que es vol dedicar a això, i si vols destacar mínimament has d’esforçar-te molt”.

A eixa exigència cal sumar-li els estudis de batxillerat, que compagina gràcies al suport del seu centre educatiu i del Conservatori Professional de Torrent, on continua formant-se. “He tingut molta sort amb el col·legi, m’han ajudat molt a poder compaginar-ho tot”, assenyala.

Viena, un somni aconseguit

Amb només 10 anys, Guillem ja tenia clar que volia dedicar-se professionalment a la música. Aquell mateix any va contactar, per correu electrònic, amb el prestigiós professor Boris Kushner, una autèntica referència internacional del violí. Després de viatjar a Viena amb els seus pares i rebre diverses classes, Kushner li va fer una proposta clara: convertir-se en el seu alumne.

“Per a mi va ser un orgull enorme”, recorda. Hui en dia, estudiar amb Kushner continua sent “un somni fet realitat”, sobretot tenint en compte que molts dels seus alumnes es troben entre els millors violinistes del món.

Escenaris internacionals i música de cambra

A banda dels concursos europeus, Guillem ha viscut recentment una intensa experiència als Estats Units, amb concerts a Dallas i la participació en el prestigiós campus d’estiu d’Interlochen, a Michigan. Allí va tornar a guanyar un concurs i va tocar davant de més de 4.000 persones, una vivència que defineix sense dubtar com “un somni”.

Tot i que el seu objectiu principal és consolidar-se com a solista, també participa activament en la música de cambra. Actualment forma part d’un quartet de corda integrat per la seua germana —també violinista— i altres músics joves. Amb aquesta formació han actuat a Catalunya, França i el País Valencià, inclòs el Palau del Marqués de Dos Aigües, on Guillem també exerceix com a concertino de l’Orquestra Jove del Marqués de Dos Aigües.

La música com a llenguatge i emoció

Més enllà de la tècnica, Guillem destaca el vessant emocional de la música. Segons explica, els seus mestres li han ensenyat a “pensar la història que hi ha darrere de cada obra” i a viure-la mentre la interpreta. “Cada peça sona diferent perquè cada una transmet una cosa distinta”, resumeix.

Un jove amb els peus a terra

Malgrat l’exigència del seu dia a dia, Guillem també conserva espais per a la vida personal. El ping-pong, que practica des de menut amb el seu pare —fins i tot de bon matí—, i el futbol formen part del seu temps lliure. “No tinc molt de temps lliure, però tot el que tinc el disfrute molt”, assegura.

Quan mira cap al futur, prefereix no fer plans tancats. “Cal viure el moment i treballar molt”, afirma. El seu somni, això sí, està clar: convertir-se en solista professional. I, a jutjar per la trajectòria que ja acumula, Torrent pot seguir amb atenció el camí d’un músic que promet donar moltes alegries.