Generalitat presenta el projecte de parcs inundables per a inundacions com la DANA

La Generalitat ha estructurat el macroprojecte dels parcs inundables en 18 sectors, que comprenen una superfície total de 1.485 hectàrees i preveuen la creació de més de 72 quilòmetres de recorreguts verds i fluvials per a crear una infraestructura d’escala metropolitana, vinculada a les conques del Poio i del Túria i orientada a reforçar la resiliència del territori davant del risc d’inundacions com a complement a les obres de canalització que ha de dur a terme el Govern.

Així ho ha anunciat el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, en la presentació de la zonificació del macroprojecte davant la Mancomunitat de l’Horta Sud, i ha destacat este sistema com “una estratègia de regeneració territorial impulsada per la Generalitat per a reforçar la protecció davant d’episodis extrems, recuperar espais ambientals i millorar la qualitat de vida en l’àrea metropolitana de València” després dels efectes de la dana d’octubre de 2024.

En la trobada ha participat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida; el coordinador del projecte de parcs inundables, Vicente Dómine; el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud i alcalde de Sedaví, Josep Francesc Cabanes, així com diferents alcaldes i representants municipals de Torrent, Aldaia, Picanya, Paiporta, Massanassa o València, entre altres.

Martínez Mus ha subratllat que aquell episodi “va posar de manifest que el nostre territori necessita noves respostes davant de fenòmens que ja no podem considerar excepcionals”. En este sentit, ha remarcat que des del primer moment la Generalitat va entendre que la reconstrucció “no es podia limitar a reposar el que es va danyar, sinó que havia de servir per a reduir riscos, guanyar seguretat i transformar els espais més vulnerables”.

“No parlem d’un únic parc, sinó d’un sistema continu de sectors adaptats a la realitat de cada municipi”, ha explicat el conseller. Entre les seues funcions destaquen el laminatge i la retenció d’avingudes, la renaturalització de llits i riberes, la compatibilitat amb usos agraris i forestals, la creació de nous espais lliures i recorreguts per als vianants i ciclistes, així com la seua integració amb el planejament urbà existent.

Sectors presentats

El projecte, que compta amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) s’ha dividit en 18 sectors al llarg de les conques del Poio i del Túria. El sector del Pla de Quart (726,9 ha i 8,1 km) constituïx el major àmbit d’actuació i té com a gran objectiu la laminació de les aigües, la qual cosa el constituïx com el principal espai estratègic.

Després del Pla de Quart, destaquen els sectors de la conca del Poio, Horteta (41,8 ha i 5,4 km), Torrent Ciutat (33,9 ha i 2,1 km), Torrent Est (41,6 ha i 1,2 km), Picanya (33,7 ha i 1,9 km), Cotelles (18,9 ha i 0,9 km) i Paiporta Nord (22,3 ha i 1,3 km), a on es desenrotllen una seqüència contínua d’espais fluvials i urbans amb la possibilitat que determinats espais siguen utilitzats com a parcs per a la ciutadania.

Els sectors de la Torre–Alfafar (39,7 ha i 1,1 km), el connector urbà de Sedaví (17,9 ha i 1,8 km) i Alfafar–Albufera (49,9 ha i 1,1 km) reforcen l’articulació territorial entre l’Horta Sud, l’Albufera i el front litoral, mitjançant la permeabilització de la V-31 i la coordinació amb el soterrament ferroviari, entre altres actuacions. Per la seua part, en la conca del Túria, els sectors d’Avinguda del Sud (80,8 ha i 2,8 km), Massanassa-Catarroja (31,4 ha i 2,2 km) Mas de Febo (52,9 ha i 1,6 km), El Pontó (57,5 ha i 1,4 km), Assuts (67,2 ha i 3,2 km) i Quart–Manises (43,5 ha i 1,5 km) consoliden un corredor verd de caràcter metropolità.

Finalment, els sectors estratègics de L’Assut del Repartiment (35,9 ha i 0,2 km) i del Parc de Capçalera (41,5 ha i 2,1 km) asseguren la connectivitat entre el Jardí del Túria i el Parc Natural del Túria. D’altra banda, el projecte preveu la Ciclovia/Passeig Anular i Entorn (48,2 ha i 32,7 km), que, a través dels trams de Tancament Oest i Tancament Este, garantix la continuïtat per als vianants i ciclistes.

Amb esta zonificació es constituïx la base definitiva del projecte i els primers treballs del qual es licitaran durant este any. De la mateixa manera, s’inclou un concurs internacional de disseny del conjunt del sistema per a garantir la coherència paisatgística, funcional i ambiental; la redacció de projectes bàsics en els sectors més complexos; projectes integrals en els àmbits de menys complexitat; i treballs de suport tècnic per a coordinar tot el procés administratiu.

Col·laboració amb els ajuntaments

El comissionat per a la Recuperació ha subratllat el paper clau dels ajuntaments en un projecte “en construcció compartida”. Així, ha explicat que durant els pròxims mesos s’intensificarà el treball conjunt que ja s’ha dut a terme amb l’objectiu d’adaptar cada actuació a les necessitats locals, ajustar usos i localització d’equipaments, incorporar criteris de disseny municipals i, si és necessari, modificar delimitacions abans del tancament dels projectes definitius.

En paral·lel, la Generalitat està reforçant la coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per a definir les mesures de laminatge i protecció davant d’avingudes, claus per al disseny final de molts sectors. En este sentit, ha recalcat que “els parcs inundables no substituïxen les obres estructurals necessàries, sinó que les complementen”. Mérida ha recordat que no se li assignen funcions hidràuliques que hauran de dur-se a terme amb les obres de canalització que té pendent el Govern.

Tant el comissionat com el vicepresident Mus han coincidit que “la verdadera reconstrucció comença quan la gent torna a sentir-se segura”, ha assenyalat. Per a finalitzar, el conseller ha defés que els parcs inundables “no són només una resposta tècnica a la dana, sinó una decisió estratègica compartida sobre com volem que siga el nostre territori en el futur: més segur, més verd, més connectat i habitable”. Això, ha conclòs, “només és possible si Generalitat i ajuntaments avancem junts, amb lleialtat institucional, realisme i ambició compartida”.