Torrent es queda sense habitatges de lloguer, la demanda supera de llarg l’oferta

El mercat del lloguer a l’àrea metropolitana de València travessa un moment crític. La falta d’habitatges disponibles i la pressió de la demanda han convertit ciutats com Torrent, Paterna o Mislata en un autèntic camp de batalla per trobar pis.

Segons dades de la plataforma Idealista, a Torrent —amb prop de 89.000 habitants— només hi ha 83 habitatges de lloguer disponibles. A Paterna en queden 59 i a Mislata, 25. En conjunt, a la comarca de l’Horta Sud, on viuen més de 480.000 persones, l’oferta total no arriba a 300 pisos lliures.

Preus històrics i oferta mínima

Aquesta escassetat ha disparat els preus. En molts municipis metropolitans, el lloguer mitjà supera els 1.000 euros mensuals. A Paterna, la mitjana és de 1.609 euros, amb només dos habitatges per davall dels 800. A Torrent, el cost del lloguer s’ha enfilar un 53 % des de 2021, segons la consultora Gesvalt.

El fenomen respon a un trasllat de la demanda des de València capital, on l’arrendament mitjà ronda els 1.600 euros mensuals. Segons l’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval), un 31,8 % de les persones que busquen pis a València acaben traslladant-se a la perifèria.

La Comunitat Valenciana, entre les més cares del país

L’últim informe de la Fundació Alquiler Seguro situa el preu mitjà del lloguer a la Comunitat Valenciana en 1.032 euros, un màxim històric que col·loca la regió entre les més cares d’Espanya, juntament amb Baleares, Madrid, Catalunya, el País Basc i Canàries. A València ciutat, la mitjana és encara més elevada: 1.130 euros al mes.

A escala metropolitana, l’increment acumulat és del 66 % en quatre anys a València, del 39 % a Gandia i del 33 % a Sagunt. Torrent, amb un augment del 53 %, és un dels municipis més tensionats del territori.

Demanda intensa i mercat tensionat

Els experts apunten que la pressió de la demanda és, proporcionalment, més alta a Torrent, Paterna i Moncada que a la pròpia capital. El motiu és doble: l’arribada de nous residents i la reducció del parc de lloguer de llarga duració.

La Universitat Politècnica de València (UPV) alerta que el creixement poblacional —impulsat principalment per la immigració— “accentua la tensió sobre un parc d’habitatge insuficient i sense coordinació entre administracions”.

Espanya ha superat per primera vegada els 49 milions d’habitants, amb un creixement de 458.000 persones en 2024, majoritàriament d’origen estranger. A la Comunitat Valenciana, el 84 % del creixement des de 2022 correspon a població forana, procedent sobretot d’Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Ucraïna i Rússia.

Lloguers temporals: una sortida amb conseqüències

L’Observatori de l’Habitatge de la UPV adverteix que ha crescut notablement el lloguer per mesos o temporal, que s’utilitza com a alternativa a la llei d’habitatge aprovada el 2023. A l’Horta Nord, el 41 % dels pisos en lloguer ja es troben sota aquesta modalitat, que no garanteix la mateixa protecció als inquilins. A València capital, prop d’un terç dels contractes (31 %) són d’estada curta. Molts propietaris prefereixen els lloguers flexibles per evitar la inseguretat jurídica o els límits de preus, la qual cosa ha reduït el mercat tradicional i endarrerit l’emancipació dels joves.

Un problema amb difícil solució a curt termini

Les associacions immobiliàries coincideixen que la manca d’incentius i la rigidesa normativa han reduït dràsticament l’oferta. Alhora, el creixement de la demanda per part de famílies i treballadors que busquen alternatives assequibles a València ha elevat els preus en tota l’àrea metropolitana.

Mentrestant, Torrent continua encapçalant la pressió del mercat del lloguer, amb una disponibilitat mínima i un cost que ja s’acosta al de la capital. Una situació que, segons els experts, només es revertirà amb més habitatge assequible i polítiques de cooperació entre municipis.