Els negocis de l’Horta Sud reben 165 milions d’euros en ajudes directes per la DANA

La Mancomunitat de l’Horta Sud va acollir ahir dilluns una jornada tècnica per analitzar l’impacte de la DANA en els sectors econòmics de la comarca. A la trobada van participar tècnics de les Agències de Desenvolupament Local (ADL), representants sindicals i responsables d’institucions com Ivace o Labora. La sessió va servir per presentar estudis recents sobre les ajudes i la situació del comerç local.

Durant la jornada es va presentar l’informe elaborat pel Pacte per l’Ocupació de l’Horta Sud sobre les subvencions percebudes pels negocis afectats per la DANA. També es va donar a conéixer l'estudi de la Universitat de València, desenvolupat per l’alumnat del màster de Societat Digital, que analitza les conseqüències de la catàstrofe al comerç local. L’objectiu va ser comprendre millor com les ajudes han impactat en la recuperació del teixit econòmic.

El president de la Mancomunitat, José F. Cabanes, va agraïr la col·laboració universitària i el treball de l’equip del Pacte. Així, va destacar que estos estudis poden marcar el camí per enfocar la reconstrucció econòmica des de les necessitats reals del comerç. “Vull reconéixer l’esforç del professorat i de l’alumnat implicat, així com el compromís dels tècnics del Pacte per l’Ocupació al llarg d’aquests mesos”, afirmà.

XIFRES I IMPACTE DE LES AJUDES PER A LES EMPRESES DE L'HORTA SUD

L’informe sobre les subvencions, elaborat pel tècnic José Luis Collantes des de novembre de 2024, s’ha anat actualitzant amb cada nova convocatòria o resolució. El document està disponible públicament per a qui el vulga consultar. Així, es garanteix transparència i accés a tota la informació sobre les ajudes.

Segons l’estudi, un total de 6.903 empreses i comerços de la comarca van tramitar més de 10.000 sol·licituds d’ajuda entre les trenta convocatòries diferents. En conjunt, estes ajudes han ascendit a 165 milions d’euros, sense comptar les destinades a persones autònomes ni les privades. Esta xifra suposa un suport econòmic crucial per a la recuperació després de la catàstrofe.

Els municipis amb majors imports rebuts són Catarroja, amb prop de 20 milions, seguida de Paiporta (17,4 milions) i Beniparrell (13,3 milions). També destaquen Quart de Poblet (12,4 milions) i Albal, Aldaia i Torrent, per damunt dels 11 milions. En Massanassa les ajudes arriben als 10 milions, una xifra similar a la de Picanya.

Altres municipis de la comarca també han rebut suport econòmic destacable. Sedaví ha percebut 8 milions, Alfafar 7,6 milions i Alaquàs 6,2 milions. També han obtingut ajudes Xirivella (5,8 milions), Silla (5 milions), Benetússer (4,3 milions), Picassent (3,6 milions), Manises (2,8 milions), Alcàsser (1,8 milions), Mislata (1,4 milions) i Llocnou de la Corona (148.000 euros).

Durant la sessió, els participants van subratllar la necessitat d’avaluar l’impacte real de les ajudes en la recuperació dels negocis. Les institucions i la Universitat coincideixen en la importància de realitzar estudis més profunds, basats en dades concretes. Aquesta anàlisi permetria orientar millor futures polítiques i plans de suport econòmic.

LA BRETXA DIGITAL LIMITA LA RECUPERACIÓ DEL COMERÇ

L’estudi de la Universitat de València, presentat per Berta López, posa de manifest que la bretxa digital és un obstacle important per a la reobertura de molts comerços. Negocis gestionats per persones majors, estrangeres o amb menys recursos han tingut dificultats per accedir a les ajudes. Això ha ampliat les desigualtats dins del sector i ha dificultat la recuperació de part del teixit comercial local.

El treball també indica que la DANA està transformant el paisatge comercial. Alguns establiments tradicionals, amb fort arrelament als barris, han estat substituïts per negocis de serveis com immobiliàries, gestories o entitats financeres. Aquesta transformació evidencia la necessitat d’implantar polítiques adaptades a la realitat del comerç i del barri.

Finalment, l’estudi reivindica la importància d’aplicar plans integrals i inclusius que consideren les desigualtats socials i digitals. De la mateixa manera proposa ajudes específiques per a la població més vulnerable i mesures per a garantir que la reconstrucció del comerç sigui equitativa i sostenible. La clau està a combinar suport econòmic, digitalització i cohesió social.