El govern proposa acabar amb el canvi horari en 2026

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que proposarà a la Unió Europea finalitzar amb el canvi horari en 2026. La proposta es llançarà en el Consell del Transport, telecomunicacions i Energia de la Unió Europea que es celebra este dilluns 20 d'octubre en Luxemburg. 

“Aquest és un debat que ve des de lluny, perquè el Parlament Europeu va votar fa sis anys acabar amb el canvi horari. Així que hui el Govern d'Espanya defensarà que fem valdre eixe vot majoritari i deixem de canviar les hores, per fi, l'any 2026″, indica Pedro *Sanchez en la xarxa social X.

Els arguments que portarà el Govern d'Espanya per a defensar la fi del canvi d'hora estacional a la Unió Europea són, en primer lloc, el suport majoritari de la ciutadania espanyola i europea, també la falta d'evidència científica en la relació del canvi d'hora amb l'estalvi energètic i, la tercera raó, els efectes negatius que suposa variar l'horari dues vegades en la salut i el benestar dels ciutadans.

El 80% dels ciutadans europeus es va mostrar partidari d'eliminar-ho en una consulta en 2018. Llavors, va proposar acabar amb aquesta variació en 2019. Alguna cosa que no va succeir perquè es necessitava “un debat públic en profunditat” sobre l'assumpte. Una votació en el Parlament Europeu va aprovar al març d'eixe any que la fi del canvi d'hora arribaria en 2021. Però tampoc es va aplicar.

El següent pas era que els governs dels Estats membres de la Unió es posaren d'acord amb la finalitat del canvi d'hora estacional, però el pacte no s'ha aconseguit encara, potser per la complicada dimensió geogràfica d'Europa. El Govern d'Espanya argüeix que impulsa de nou el debat sobre el canvi d'hora estacional perquè “els Estats membres han d'escoltar la ciutadania, atendre l'evidència científica i demostrar que són capaces d'actualitzar les seues polítiques al ritme dels temps”.

Horari d'hivern o horari d'estiu

Espanya és un dels països on el canvi d'hora té un major arrelament. El seu origen és anterior a la Unió Europea i es remunta a 1918, durant la Primera Guerra Mundial, amb el propòsit d'estalviar energia. A més, en 1940 Francisco Franco va canviar el fus horari a l'hora d'Europa Central, per a estar d'acord amb l'Alemanya nazi. Els canvis horaris es van reprendre en la dècada dels 70 amb la finalitat d'evitar alteracions en el mercat únic.

Geogràficament, a Espanya li correspondria situar-se en el fus horari GMT, que utilitzen el Regne Unit, Portugal o les pròpies illes Canàries. Així, l'horari d'hivern (GMT+1) suposa una major correspondència amb les hores de llum natural, en la qual l'eixida més primerenca del Sol afavoreix un despertar més orgànic i altres hàbits saludables, com l'avançament de les hores d'alimentació.

Segons els experts, el canvi a l'horari d'hivern contribuiria a la racionalització dels horaris i a la conciliació de la vida laboral i familiar. Al contrari, continuar amb l'horari d'estiu comportaria una transformació més dràstica dels hàbits de vida pels retards en les hores d'alimentació i descans, així com un desfasament de dues hores respecte a la llum natural.

No obstant això, els ciutadans no semblen estar disconformes amb els seus horaris relativament inusuals i el retard en les activitats de la vida diària respecte a la resta d'europeus. En 2024, una enquesta de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va assenyalar que el 70% dels espanyols prefereix l'horari d'estiu i un 51% és partidària de continuar en la zona horària d'Europa central.

En 2018, el Consell de Ministres va aprovar la constitució d'una Comissió d'experts per a estudiar aquest assumpte. En un informe, va concloure que "no era aconsellable produir cap canvi precipitat en els fusos horaris mentre no existira un consens compartit i una difusió pràctica a la nostra ciutadania dels riscos i oportunitats que comporta".