
Els primers desbordaments de la Dana proveniren dels barrancs de l'Horteta i el Gallego
Els primers desbordaments registrats durant la DANA del 29 d’octubre a l’Horta Sud no es van deure a la rambla del Poyo, com es pensava al principi, sinó a les aportacions dels barrancs de l’Horteta i el Gallego, que van assolir abans el seu màxim cabal i van provocar les primeres inundacions.
Així ho constata un estudi del Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA-UPV), dirigit pels investigadors Félix Francés i Carles Beneyto del grup GIMHA. L’anàlisi, basada en el model hidrològic distribuït TETIS, ha permés reconstruir l’evolució dels cabals en les principals conques de l’Horta Sud —rambla del Poyo, Pozalet i Picassent— durant l’episodi de pluges torrencials.
Els resultats mostren que la distribució espacial i temporal de la precipitació va determinar una resposta molt diferent entre conques. Els barrancs de menor grandària, com els de l’Horteta i el Gallego, van reaccionar amb més rapidesa i van arribar abans al seu pic de cabal, mentre que la rambla del Poyo encara no havia assolit el seu màxim quan ja es produïen els primers desbordaments.
L’estudi confirma que les conques de l’Horta Sud responen habitualment de manera “extremadament ràpida” a les pluges intenses per la seua orografia i son poc permeables, fet que genera el conegut “efecte paret”, amb pujades sobtades de cabal en qüestió de minuts.
Els investigadors remarquen la importància de reforçar els sistemes d’alerta primerenca i la gestió preventiva del risc davant episodis de pluges intenses al territori valencià.
Els primers desbordaments registrats durant la DANA del 29 d’octubre a l’Horta Sud no es van deure a la rambla del Poyo, com es pensava al principi, sinó a les aportacions dels barrancs de l’Horteta i el Gallego, que van assolir abans el seu màxim cabal i van provocar les primeres inundacions.
Així ho constata un estudi del Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA-UPV), dirigit pels investigadors Félix Francés i Carles Beneyto del grup GIMHA. L’anàlisi, basada en el model hidrològic distribuït TETIS, ha permés reconstruir l’evolució dels cabals en les principals conques de l’Horta Sud —rambla del Poyo, Pozalet i Picassent— durant l’episodi de pluges torrencials.
Els resultats mostren que la distribució espacial i temporal de la precipitació va determinar una resposta molt diferent entre conques. Els barrancs de menor grandària, com els de l’Horteta i el Gallego, van reaccionar amb més rapidesa i van arribar abans al seu pic de cabal, mentre que la rambla del Poyo encara no havia assolit el seu màxim quan ja es produïen els primers desbordaments.
L’estudi confirma que les conques de l’Horta Sud responen habitualment de manera “extremadament ràpida” a les pluges intenses per la seua orografia i son poc permeables, fet que genera el conegut “efecte paret”, amb pujades sobtades de cabal en qüestió de minuts.
Els investigadors remarquen la importància de reforçar els sistemes d’alerta primerenca i la gestió preventiva del risc davant episodis de pluges intenses al territori valencià.
Normes de participació
Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.
Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.
La participació implica que ha llegit i accepta les Normes de Participació i Política de Privadesa
Normes de Participació
Política de privacitat
Per seguretat guardem la teua IP
216.73.216.180