Xavi Giménez: "Confiem a començar la temporada al Sant Gregori"

Xavi Giménez (Torrent, 38 anys) va arribar a la banqueta del primer equip del Torrent enmig d'una temporada convulsa. Només aterrar-hi, però, l'equip va aconseguir fer un gir de 180 graus i, després de més de dos dècades, va arribar a assolir un play-off d'ascens a Primera RFEF. Hui, Xavi reflexiona sobre els resultats obtinguts, la situació del club i el futur incert de l'estadi Sant Gregori.

Veniu d'assolir una temporada històrica en què el Torrent, per primera vegada en la seua història, ha arribat a lluitar per l'ascens a Primera RFEF. Com a entrenador, com valores aquest any?

Estem molt contents dels resultats, ja que a l'inici de temporada l'objectiu del club era mantindre la categoria. Tot i que vam passar una mala ratxa al Nadal, l'equip es va acabar refent i, amb una sèrie de canvis, va remuntar, va agafar una bona inèrcia i va saber competir al nivell que exigeix la categoria. També crec que el sentiment de pertinença i d'identitat, tant dels jugadors com de l'afició, van fer molt per nosaltres.

Arribares en un moment de crisi a mitja temporada. A principis de gener guanyeu contra el Sabadell i, a partir d'aquest moment, us convertiu, al costat del Barça, en un dels pocs equips d'Espanya en estar deu partits sense perdre. Com ho vas viure?

Per a mi un aspecte clau és la confiança que vaig tindre per part del club. Jo els vaig transmetre la meua idea, i amb l'esforç i el canvi d'hàbits per part de tots, la temporada va començar a anar millor. Vam aconseguir victòries contra dos filials, dos victòries de mèrit, i crec que això li va donar a l'equip molta confiança. No hem tingut cap sessió d'entrenament en què l'equip es deixe portar, sinó al contrari: tots hi volen estar al 100 %. La bona dinàmica es va allargar, i això ens va permetre arribar al playoff a final de temporada.

La ratxa final de quatre victòries en cinc partits us van impulsar cap al play-off. Malgrat que vau fer uns partits immaculats, al final no poguéreu assolir l'ascens. Què creus que hi va faltar i quin paper creus que hi va tindre l'arbitratge?

Bé, en primer lloc i per damunt de tot s'ha de recalcar el mèrit de l'equip. Per a mi, els futbolistes van donar una lliçó de resiliència que ens va portar a eliminar a la Unión i arribar a la final contra tot pronòstic. El camp del Talavera a la final era un camp complicat, no només perquè les seues dimensions són enormes, sinó per la qualitat del rival. Aconseguim arribar a la pròrroga, però una sèrie de decisions arbitrals no ens van beneficiar i ens van afectar emocionalment. Però bé, estic molt content de la manera en què vam afrontar el play-off i per l'actitud dels futbolistes. 

Xavi, et consideres un "malalt del futbol"?

Sí. El meu cap està i sempre ha estat dedicat al futbol 24 hores. He deixat unes oposicions de mestre per a poder dedicar-m'hi, i crec que això és un indicador de l'amor que li tinc. És el que realment em genera benestar, ambicions i inquietuds. Quan arribe a casa, li he de dedicar moltes hores a planificar, estructurar i gestionar la plantilla: tenim més de vint persones que volen jugar però només hi caben onze, i al final, quan les coses van malament, la diana és l'entrenador. 

Com afecta això a la teua vida personal?

Et mentiria si et diguera que no m'afecta, però al final s'ha de relativitzar. L'entrenador ha de tindre en compte i dominar totes les variables que estan al seu abast, però sempre hi ha coses que no es poden controlar, com els futbolistes o els àrbitres. 

Ara mateix teniu una plantilla de díhuit persones, en què se n'han marxat jugadors importants però en què també han arribat altres que fins i tot venen de categories superiors. Com esteu confeccionant la plantilla?

Ací cal deixar algunes coses clares. Hem intentat fer ofertes a eixos jugadors importants per evitar que se'n vagen, però pel tema econòmic i d'estatus del club no els hem pogut retindre. A partir d'ací, hem intentat confeccionar una plantilla concorde a la idiosincràsia del club, que sàpiguen el que és el Torrent, que s'ha de treballar i que les coses costen. Sobre aquest perfil humil, hem tractat de buscar persones equilibrades fora del futbol, persones amb valors que vagen en la nostra mateixa direcció i que puguen aportar i ajustar-se al que el Torrent realment necessita. 

Parles de la importància de la idiosincràsia, que quan un futbolista arribe al club sàpiga on està. Existeixen futbolistes que per vindre d'una categoria superior potser es consideren superiors als altres i no vulguen esforçar-se per córrer i defendre. Com gestiones aquests egos?

Per mi és quasi més important que el mateix rendiment esportiu. Tenim alguns futbolistes, com ara Ivi (Martínez) o Lois que s'encarreguen de transmetre eixos valors de constància i resiliència, i ajudar-los que es contagien ràpidament del que demanden la ciutat, el club i l'afició. Després d'això, és més fàcil arribar al futbolista i fer que esdevinga conscient que el que se li demana és el millor pel club. El que no rema en la mateixa direcció del vaixell, s'hi sol caure.

Quins són els passos a seguir a l'hora de fitxar?

Com ja he dit abans, per a nosaltres la salut del vestidor i els valors són dos coses fonamentals. A partir d'ací, nosaltres visionem el rendiment esportiu del futbolista i tractem de prendre certes referències com ara directors esportius, entrenadors o companys anteriors. 

Quina importància té l'entrenador a l'hora que un jugador es decante per club determinat?

Per alguns jugadors, molta. Sempre tenen dubtes, i els seus agents incideixen molt en què necessiten tindre una primera presa de contacte amb l'entrenador per veure una mica de què va la cosa: quin rol tindran, què s'hi necessita, què s'hi demanda...

S'acosta una temporada molt exigent. Quin tipus de plantilla us agradaria tindre?

Estem tractant d'aconseguir una plantilla d'uns 22 o 23 jugadors al primer equip, tot i que també tenim un filial que ens pot tirar una maneta. Crec que és el nombre més adequat per poder gestionar-ho tot correctament i donar oportunitats a tots els jugadors.

Parles de planter. Ets més un entrenador que hi confia o prefereixes fitxar jugadors ja "quallats"?

Soc un entrenador de futbolistes que assoleixen el rendiment. És una cosa en la qual soc molt clar al vestidor: em donen igual l'edat o el salari. Jo necessite jugadors implicats, que sàpiguen on estan i que aporten.

Què li diries a tots eixos xiquets que aspiren a convertir-se en jugadors del Torrent?

Que disfruten molt, que cuiden molt els hàbits i que cultiven els valors fora del futbol. Sempre cal un poquet de sort, però amb esforç és més fàcil poder aconseguir-ho.

L'afició està dividida. Hi ha una part que l'equip mantinga la categoria siga com siga, sense patir; i una altra que diu que s'ha de lluitar pel mateix que es va aconseguir l'any passat. Com ho veus tu?

Arribar on vam arribar l'any passat és molt complicat. La prioritat pel club és que tant l'afició com els futbolistes es senten identificats amb els valors de l'equip, i a partir d'ací anar aconseguint resultats. L'objectiu, com el de la majoria d'equips de la categoria, són els 45 punts: és una lliga molt igualada, són els detalls els que marquen la diferència, i si els aconseguim dominar, podem apuntar a objectius més ambiciosos. Tant els jugadors com jo ho som, i si les circumstàncies es donen per poder assolir posicions més elevades, lluitarem amb tot per fer-ho.

Després de 34 anys, heu aconseguit tornar a jugar la Copa del Rei...

Estem molt contents. Ens va generar un mal sabor de boca la manera en la qual ho vam aconseguir, després d'una derrota en Cornellà, però passat un temps t'adones que ho hauríem d'haver celebrat i valorat més perquè realment és una fita històrica. Podrem dur partits al Sant Gregori amb els que la gent podrà gaudir molt i, el més important, que el club puga donar-se a conéixer i anar creixent a poc a poc.

Rival somniat?

Un rival valencià, o posats a somniar, un Barça o un Madrid. Un Betis o un Sevilla també. Qualsevol històric, en realitat. 

Esteu vivint problemes grans amb les condicions del Sant Gregori. Què hi ha passat realment i què creus que passarà de cara a la pròxima temporada?

Com a club nosaltres ja hem reivindicat durant molts anys l'estat de les instal·lacions, tant el reg com els vestuaris, no estan bé, i això al final impacta en l'estat físic dels futbolistes. Ara sembla que està tot enllestit per anar preparant el camp perquè siga acorde a la categoria en què està. Segons ens ha comentat l'Ajuntament, a finals de juliol s'iniciaran les obres i, crec que estarà tot llest per principis de setembre.

Us ha trastocat la temporada no poder tindre l'estadi disponible.

Ens hem hagut de traslladar al Parc Central, per la qual cosa hem hagut de planificar-ho tot amb una miqueta de temps per portar-hi el material esportiu i adaptar-nos bé a les instal·lacions. Però, en general, cap problema.

Teniu algun plan B per si les obres no compleixen els terminis?

El club ja ha estudiat i valorat algunes opcions de camp, però confiem a començar la temporada al Sant Gregori. 

Un desig per l'any que ve?

Intentar que la dinàmica siga igual de positiva, que afició i directiva estiguen contents amb l'equip. I gaudir molt competint.