Luís Cogollos, es converteix en un dels àrbitre més joves de Torrent

Luís Cogollos Andreu, adolescent torrentí, nascut un 9 de setembre de 2010, als 15 anys cursa estudis de tercer de l'ESO, tercer de cinc germans, amant de l'esport i de la festa, viu al 50 % les falles, en la falla Ángel de l'Alcázar i la festa de Moros i Cristians en la comparsa Barbarescos, sempre seguint els passos dels seus pares, seguidor i practicant d'esports com a tenis, pàdel o bàsquet, li encanta la música i toca el Piano i l'Oboé.
 

Luis a més d'un bon estudiant, és un apassionat pel món de l'arbitratge, complint enguany la seua segona temporada, on aquesta començant a arbitrar ja juvenils i veterans. Luis ens compta un poc del seu dia a dia, per a conéixer un poc més sobre ell i la seua passió per l'arbitratge en el futbol. Luis és un més dels joves torrentins, que han decidit seguir la seua marxa en el futbol, concretament en l'estament arbitral, malgrat la seua curta edat, ens mostra que és un adolescent amb la mentalitat molt asseguda i segur del que vol.
 

Va començar amb 8 anys a practicar futbol en el seu col·legi del Vedat, decideix fer-se àrbitres després de presenciar en directe un València CF-Reial Madrid en 2023, partit amb molta polèmica i crítica arbitral, la qual cosa li marque i va pensar que li agradaria provar això d'impartir justícia en el futbol. D'altra banda, feia 3 anys i mig que jugava en l'equip del col·legi, i com no era dels més destacats de l'equip, després de pensar-lo, va decidir preparar-se per a àrbitre, va ser difícil perquè el salt de jugador a àrbitre és molt complicat. Finalment, el fet de poder dirigir un partit i mostrar l'autoritat que l'àrbitre mereix és una cosa que li enorgulleix.
 

Què penses que han aportat aquestes dues temporades que portes en l'arbitratge, a la teua persona? En primer lloc, la meua personalitat s'ha anat modelant de manera que tinc més amabilitat i em fixe més en les coses. En aquests dos anys que porte com a àrbitre, he aprés a no haver de donar explicacions per totes les decisions que va prendre, a saber, dir que no i a pensar les coses moltíssimes més vegades. En el que porte de carrera arbitral, una de les coses que més m'han agradat va ser que un club volia gravar el partit que jo anava a arbitrar (era el meu primer partit de juvenils) i abans del partit, van vindre a demanar-me permís al meu vestuari, van actuar com si jo fora un major d'edat. Això em va emocionar i em va fer arbitrar el partit amb encara més ganes. Van gravar el partit, el van publicar i després el vaig visionar i em vaig parar a veure els errors que havia tingut. En conclusió, una gravació del partit em va fer il·lusionar-me i tindre més ganes d'arribar més lluny en l'arbitratge. Em va ajudar a saber que cal tindre una bona imatge arbitral dins i fora del camp.
 

Tens fixada alguna meta en l'arbitratge? M'agradaria el principal estudiar Medicina o Dret, que són dues facetes bastant diferents, i encara no tinc clar el meu futur, però com l'arbitratge és una cosa que m'encanta perfectament podria acabar sent àrbitre professional.

Quina categoria estàs xiulant ara mateix? Estic xiulant tota classe de categories, des de Benjamins i Alevins, fins a Infantils, Cadets i Juvenils. Al màxim que he arribat fins ara és 1a Regional de Juvenil o veterans.

T'acompanya algun familiar als partits en ser menor d'edat? Normalment, m'acompanya el meu pare, que és el que més tolerància té i el que més aspecte crític té de la meua família. És l'únic que em diu en el que va fallar. El meu pare és un boig amant del futbol i entén una barbaritat d'aquest esport, per això, és bastant agradable tindre a algú que sempre et puga dir en el que t'equivoques. Quant a la meua mare, no li agrada anar a veure'm, no per mi, sinó perquè sempre hi ha algú disconforme en les graderies o alguna cosa que m'insulta a mi o a la meua mare, etc. I en ser tan desagradable la meua mare prefereix evitar-lo.

Et sents respectat en el camp, pels jugadors i cos tècnic dels equips? Normalment, soc respectat en cadascun dels camps on vaig, però sempre hi ha algun individu o equip al qual és més desagradable arbitrar per les faltes de respecte.

Notes el suport de la federació i el comité d'àrbitres? Si, personalment em sent prou acompanyat/vigilat per la Federació i el Comité d'Àrbitres, però hem d'estar acostumats a ser una figura de controvèrsia, ja que no puc acontentar els dos equips.


Què penses dels molts papà-entrenador que hi ha en les graderies? Em sembla una cosa bastant incòmoda, he presenciat algunes situacions en les quals un pare o mare cridava al seu fill de manera brusca per haver fallat un penal, per no haver passat la pilota, o per no haver baixat defensivament en un contraatac. Hi ha vegades en les quals sembla que és obligació dels fills jugar de manera perfecta, com si la imatge dels pares estiguera en joc. He de dir que hi ha hagut moltes vegades en les quals m'han fet venir ganes de parar el partit i dir-li al delegat de camp que servei a aquesta persona perquè no sols em pot incomodar a mi, sinó a altres pares, als entrenadors i fins i tot als seus propis fills. En conclusió, en comptes de gaudir del partit i animar als seus fills, es dediquen a protestar i a pressionar a jugadors i àrbitre.

En aquestes dues temporades que has xiulat, has tingut algun problema seriós en algun partit? He tingut diversos partits en els quals se m'ha complicat la cosa, possiblement perquè haja tingut errors, que és normal perquè soc humà i m'equivoque, si no perquè la gent del públic s'exalta i es posa nerviosa ràpidament. En una ocasió, després d'una dura disputa de pilota en la qual un jugador va caure a terra, gent del públic va entrar al camp a espentar al jugador de l'equip rival que havia comés l'acció i com no em considere algú covard, em vaig ficar entre ells per a separar-los, i gràcies a un entrenador no vaig rebre un colp en la cara per part d'un pare que estava massa nerviós i el vaig obligar a eixir de les instal·lacions esportives. Sort que el meu pare no va presenciar aquella ocasió.

Quin tipus de música t'agrada i quin tipus de pel·lícules? M'agrada tota classe de música, tot l'actual i coses dels 90. També veig pel·lícules d'acció i aventures com Marvel.

Què opinen els teus germans de la teua afició per l'arbitratge? Als meus germans els agrada bastant el que faig, encara que no es diverteixen igual veient-me.

En el teu cercle d'amics i companys de classe, has rebut més crítiques o suports? En el meu cercle d'amics ja hi ha dos àrbitres més, que han tingut la iniciativa gràcies a mi. Normalment, ens critiquen o es burlen pel que fem o si un àrbitre de la lliga ha comés un error venen a tirar-nos en cara com si fora la nostra culpa. D'altra banda, tinc amics que moltes vegades em donen suport i em donen ànims venint a veure els meus partits.

Com analitzes el resultat d'aquesta temporada? De moment, és una temporada esplèndida, m'hauria agradat arribar a més, però estic orgullós de l'aconseguit.

Quines esperes de la pròxima temporada? Desitge xiular o actuar de linier en 3ªFFCV i si no és possible, xiular només categories superiors. Crec que tinc prou nivell per a aconseguir-lo.