“Torrent i la seua passió”

Deixem arrere el tràfec de març, de les Falles, i a Torrent s’obri pas una setmana distinta, profunda i solemne: la Setmana Santa, Festa d’Interés Turístic Autonòmic. En estos set dies, la ciutat es convertix en un escenari de fe i devoció, un espai on els sentiments més intensos i trobats es despleguen als seus carrers, des del sofriment fins a l’esperança. En el Diumenge de Rams, una jornada carregada de simbolisme, les palmes i branques d’olivera, beneïdes i acompanyades de totes les germandats pels nostres carrers, donen entrada triomfal de Jesucrist a Jerusalem, moment en el qual s’inaugura la gran setmana de la passió.

A mesura que ens endinsem en esta setmana, el silenci es convertix en protagonista. Els passos que recorren els nostres carrers, en les escenes que representen el sacrifici i la mort de Crist, avancen lentament baix la mirada respectuosa dels veïns que, en un solemne recolliment, acompanyen les processons en una devoció que transcendix lo visible. Durant les nits el redoblament dels tambors, el so de les cornetes i el suau caminar de les germandats creen una atmosfera única. Este clam és trencat només pel cantar de les saetes, cantades en passió des dels balcons, en dolor i entrega.

El Divendres Sant, el més solemne, és el de major dolor. El silenci que cobrix els carrers adquirix una profunditat quasi palpable, reflectint el dolor i el sacrifici de la Passió. És un dia de dol, on les mirades s’alcen cap als passos que rememoren la crucifixió de Jesús, mentres el poble de Torrent manté un respecte absolut, en la ciutat en dol. I en contrast, el Diumenge de Resurrecció, Torrent s’ompli de goig. La Reina de l’Encontre, Lucía Mora Santandreu, al costat de les seues cambreres, Irene del Molino Xirivella i Alejandra Andreu Carratalá, marquen el ressorgir de l’esperança després del dolor, en l’Encontre Gloriós. Un moment que simbolitza la victòria de la vida sobre la mort, el renàixer.

És en este moment on el poble de Torrent, que ha acompanyat en respecte i devoció els passos de la Passió, orgullós, celebra la resurrecció en este acte i les seues figures, sense equivalent en tota la cristiandat. És la fi apoteòsica a un recorregut de contrastos durant la setmana, des del sofriment fins a l’esperança, on la fe i la devoció transformen els nostres carrers.