“Acte II- Escena novena: la passió”

Encara no s’ha obert el teló, que des de la sala de butaques, s’escolta prou remor darrere dels telars que tapen l’escena. Els tres tocs de timbre, alerten sobre l’apagada de llums que ha de produir-se, abans del començament d’aquesta representació del sainet torrentí que s’hi mostra a cada lliurament. Una vegada fet el silenci, s’alça el teló, però es manté el rebombori originat pels personatges que es troben a escena en un total d’unes 25 persones més els lletrats i la tresorera, que miren –des de fora estant— el discórrer dels actors i de les actrius, capficats en trobar el que els correspon per a la representació.

En encendre els llums de les bambolines, s’ha pogut distingir la gran taula redona de la Comissió de Govern Municipal, plena de vestits, barbes, kipes, xadors, estoles, túniques i altres abillaments d’un temps pretèrit o d’una geografia més pròpia de l’Orient Mitjà, que no nostrada. Els vint-i-cinc actors que es troben en escena, no fan més que escorcollar vestuari existent, sense mantenir més diàleg que citar el nom de la peça que van trobant i descanviar-la amb la de l’altra actriu o actor que l’ha descoberta. Tot fa pensar que, en aquesta ocasió, podrien adoptar la personalitat dels palestins massacrats per les forces sionistes a la Franja de Gaza, en homenatge a la seua resistència, però pel moment, no solten prenda.

Parlen els uns amb els altres, amb frases curtes, i sempre relacionades amb el personatge que han d’interpretar dins d’aquesta escena. Uns personatges sobre els quals no desvetllen, llevat que les vestimentes fan menció a l’Orient Mitjà. És per això que en l’imaginari col·lectiu a aquesta representació del sainet, hi ha la possibilitat que representen una “performance” en favor del poble palestí. Una vegada que tot els actors i totes les actrius, sembla que han trobat els seus components d’atrezzo, van desapareixent de l’escena, per qualsevol dels laterals (això sí cadascú per la part que els hi pertoca) els de dreta i els ultres, per les teles de la dreta; els d’esquerra per les de l’esquerra i els valencianistes, per la porta del decorat del fons.

De sobte, comença a sonar una música clàssica perceptible i coneguda, mentre es va tancant el teló a poc a poc i la sala encén els llums d’ambient d’una manera tènue. Passen uns instants, i en coincidència amb l’Al·leluia de Handel, el teló experimenta un canvi brusc de tendència i apareixen, al voltant de la taula, els 25, revestits amb les prendes que havien agafat prèviament.

D’entre tots, distingim “Cocota” vestida com Maria; “Condidoreta” representa la Magdalena; “Tristot” fa de Jesús; Sevillano rde Judes; “Comte Artús” de Rei Herodes; “Rialletes” és el Sum Sacerdot Caifàs; “Aspirant” va vestit de l’apòstol Pere; “Chusteta-ment” fa de Verònica; “Sergenta” va vestida de centurió; “Pontífex” és el Pilatos d’aquesta escena; “Advocat” fa de Anàs i, “Mil-raons” representa a Cirineo. La resta de personatges, formen part de “poble pla” (PP).

Una vegada obert el teló apareix un cartell despenjat des del zenit del teatre que diu textualment: “La passió segons l’Ajuntament”.