“Torrent... que passió”

Una miqueta farts estem (alguns, que cadascun s’afarta del que vol i quan vol) de les disputes entre els uns i els altres amb el tema de la DANA. El polític té la virtut de poder embullar-lo tot perquè al final no es parle de l’important i es mantinga la discussió en temes que circumnaveguen l’assumpte i es perda pel camí la veritable realitat.

Torrent no anava a ser menys. I entre els devots de Sant Mazón i els fidels a Sant Gos Sánchez amb la inestimable ajuda dels altres dos partits (note’s la ironia) continua la casa per agranar. O “la pilota emblanquinada i el sac en terra”.  Esperem es posen d’acord … Que ja va bé.

Sembla que les ajudes socials a gent desfavorida no arriben amb la deguda urgència i hi ha qui des de la tragèdia del passat octubre continua sense rebre-les, vivint en precari, amb els seus fills distanciats i sense aparença de solució.

Així m’ho fa saber un bon amic, Fernando, del qual donaré més detalls si la cosa no prospera. No pot continuar sense casa, sense ajuda, sense veure als seus fills... posen-se en el seu lloc.

El Torrent CF campa per la zona alta de la taula. La bona gestió dona pas a bons resultats. Estaria bé que una població, amb més habitants que diverses capitals de província, tinguera un equip en el més alt del futbol professional.

Sabeu el que és una Motomascletà? Jo tampoc. El cas és que s’ha muntat un renou per la presumpta cancel·lació in extremis de l’esdeveniment. Resultat: encreuament d’acusacions i declaracions entre organitzadors, ajuntament i partits polítics... al fet que no sabeu quin d’ells fa costat a cadascun? Vinga feu un esforç Fart. Mes fart que Mahoma de la cansalà... aleee ara també s’enfaden els meus amics els “musulmanios”. Encara sort que em coneixen de sobres.

Bona Setmana Santa