Les famílies torrentines ja poden votar la llengua base dels seus fills i filles

Des de hui 25 de febrer i fins al pròxim 4 de març les famílies torrentines i de la resta de la Comunitat Valenciana ja poden votar la llengua base dels seus fills. Des de la Conselleria d'Educació afirma que aquesta consulta defensa la "llibertat educativa" dels pares a elegir la llengua en la qual poden estudiar els seus fills. Per contra, des de la comunitat educativa denuncien les "greus conseqüències" per a l'educació. La consulta ha estat precedida per manifestacions en contra de la comunitat educativa i el "rebuig frontal" del departament de Didàctica de les Llengües de la Universitat de València.

Conselleria, per part seua, defensa que la mesura és en aplicació de la Llei de Llibertat Educativa perquè els pares puguen decidir la llengua en la qual escolaritzen als seus fills. Això sí, totes dues llengües hauran de coexistir en la majoria dels casos, perquè no pot haver-hi una diferència de més d'un 25% entre l'una i l'altra. El que es vota és la llengua dominant en l'educació.

No obstant això, hi ha excepcions a la norma. En Infantil la llengua base tindrà més pes, perquè és quan s'aborda la lectoescriptura de l'alumnat. En Primària i en Secundària els percentatges s'igualen més, encara que la llengua base ha d'acumular el 50% de les hores, deixant un 25% per a l'altra llengua cooficial i un altre 25% per a anglés. Això és així a excepció de les zones castellanoparlants on es pot demanar l'exempció de valencià i arribar al 75%.

La votació es realitzarà només enguany, i en els pròxims tan sols votaran els pares que hagen de fer un procés d'admissió a Infantil o Secundària. Només pot votar un progenitor, i en cas d'haver-hi discrepàncies entre els dos, l'estudiant serà matriculat a decisió del centre mentre un jutge es pronuncia.

Aquesta consulta ha alçat en peus de guerra a la comunitat educativa des del seu anunci fa més d'any i mig. Sindicats educatius i Ampas de la pública van denunciar que era "una bomba per al valencià" i s'han mobilitzat en diferents ocasions per a tractar de frenar la consulta fins i tot en els tribunals. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat diversos intents de parar la consulta.

La llei ha estat plena de crítiques pels dubtes sobre el seu funcionament i per alguns aspectes com el pes màxim que pot arribar a tindre cada llengua. Així, en les zones castellanoparlants es podrà estudiar un fins a un 80% de Castellà en Infantil, mentre que en les zones valencianoparlants com en el cas de Torrent es podrà estudiar un 65% de Valencià com a màxim.

"Hi ha polarització entre les famílies"
La comunitat educativa afirma que aquesta consulta està "polaritzant a les famílies i en molts casos no es respectarà l'elecció de llengua". "Posem que en un centre d'una sola línia, hi ha 25 alumnes i voten 15, i d'eixos huit trien castellà. Perquè eixos decidiran la llengua en la qual estudien tots", explica Miguel Soler, exsecretari autonòmic d'Educació. Conselleria ha explicat que, en aquests casos, l'alumnat serà traslladat a un altre centre (en cas d'haver-ho) amb la seua llengua de preferència.

En els centres de 2 grups, que són la majoria, també podria donar-se aquest fenomen. "Les classes són de màxim de 25 alumnes. Si voten, per exemple, 30 valencià i 10 castellà, això significa que 5 alumnes que han votat valencià hauran de passar-se i estudiar en castellà si no hi ha plaça en altres centres". Aquesta elecció es farà en base dels punts de cada estudiant en funció de si té germans en el centre, si viu prop del col·legi, si és discapacitat, té família nombrosa o monoparental.

En aquesta línia els directors critiquen que la consulta pot crear grups molt desequilibrats perquè quan es creen els grups en els col·legis es tenen en compte moltes coses, com per exemple distribuir als estudiants amb necessitats educatives especials per a equilibrar les classes. Amb aquesta consulta l'únic criteri a tindre en compte serà la llengua, podent-se donar que tots els xiquets amb necessitats educatives acaben en una classe, tenint dos grups molt desequilibrats.

La votació també ha sigut un tema polèmic, especialment les del futur. La votació els pròxims anys serà durant l'admissió, cosa que significa que en els centres que tenen més demanda que oferta votarà molta gent que després no estudiarà ací. I al contrari, els que tenen menys demanda aniran a un centre on no han pogut votar la llengua.