Temps d'estoics davant el 29-O

L'afirmació de Marco Aurelio, gran Emperador romà i destacat representant de la filosofia estoica, pronunciada fa més de huit-cents anys, continua sent un testimoniatge valuós d'un pensament que transcendeix els segles. El seu llegat, plasmat en la història i en profundes reflexions, conserva una rellevància que mereix ser reconeguda i homenatjada, fins i tot en la nostra ombrívola i dolorosa actualitat. Aquesta cita, que ens interpel·la amb la seua anomenada a la responsabilitat i al bon govern, ve com a anell al dit per a reflexionar sobre els esdeveniments ocorreguts a València el passat 29 d'octubre.



La inesperada i major catàstrofe potser de les nostres vides, una tragèdia que ha marcat un abans i un després, més encara per haver ocorregut ací, al costat de la nostra casa, tocant de ple a les nostres famílies, coneguts i amics de la nostra benvolguda ciutat, ens ha deixat profundament afectats i consternats. Les conseqüències tràgiques no han ocorregut en la meua família - han pogut salvar-se quasi pels pèls - i encara em tremolen les mans en escriure aquestes paraules.



Sis familiars directes van viure moments de pànic quan en el Mas del Jutge va començar a entrar aigua a les seues cases. Conten que, en menys de deu minuts, l'aigua li ho va engolir tot. Fins a 2 metres d'altura va arribar a aconseguir la riuada. Uns van assenyalar el nivell de l'aigua en la paret amb el primer que van trobar - deixant una marca que va quedar per a la posteritat-. Desesperats, incomunicats i tancats en la planta baixa, van arribar a pensar que no ho podrien comptar. I altres telefonant-nos, demanant auxili i descrivint amb horror el que estaven vivint.



“Però qui m'ha tancat la porta que no puc obrir-la?”, deia la meua germana, que es va quedar atrapada a casa sense poder eixir per la força de l'aiguat. Finalment, va aconseguir pujar a la teulada gràcies a una escala que, miraculosament, la riuada va arrossegar fins ací. Allí, al costat de familiars, va passar hores esperant que el nivell de l'aigua descendira, mentre veia com els seus cotxes s'amuntegaven un damunt de l'altre. En fi, una barbaritat. A les 18:30h va començar tot. A les 20.11h ens va arribar a tots la primera alarma en el mòbil.



Es podria haver fet alguna cosa per a advertir a tota la població? Es podria haver evitat aquest tràgic balanç? Davant el desastre que s'aveïnava i l'absència de pluja a l'Horta Sud, la majoria de les persones seguien amb les seues activitats diàries en els seus treballs, als carrers o en les seues llars, on desgraciadament es van registrar el major nombre de morts. Senyor Mazón, 222 vides i desenes de milers d'afectats: no ho oblide. A les 20:11h ens va arribar a tots la primera alarma: no ho oblidem. “La gent no hauria de morir per aquesta mena de fenòmens meteorològics, previstos en països que disposen dels recursos necessaris per a fer-ho millor” assenyala Liz Stephens, Catedràtica de Riscos Climàtics i Resiliència de la Universitat de Reading (Anglaterra), reconeguda per la seua experiència en àrees relacionades amb l'àrea climàtica.



On estava? On es trobava en eixos moments el nostre President, el màxim mandatari de la Comunitat Valenciana? Creix encara més la meua indignació. Anem coneixent cada dia més dades. Ha passat més d'un mes i el senyor Mazón sembla ser que estava de menjar o de parranda. “No sé en quin estat estava. La conversa va ser en to alegre i fins i tot frívol [...] En estat d'emergència no estava” declarava Jordi Mayor, alcalde de Cullera.



Així transcriu la crida del President rebuda a les 18:30h. De la mateixa manera, ens arriben informacions del cercle de la periodista amb la qual estava menjant que confirmen que no estava molt alarmat - i igual estava un poc content -. En cap protocol consta que el President de la C. Valenciana ha d'estar menjant o de copes. Em sembla una tremenda irresponsabilitat i indignant. Milers de persones atrapades en els seus cotxes. Més de 70 municipis afectats, dels quals quasi una desena totalment negats. La gent ofegant-se i el senyor Mazón desaparegut. Ens podem equivocar, però hem d'estar.



El President no va estar on havia d'estar en un moment clau i dolorós per a tots els valencians i valencianes. Al meu entendre, si no lluitem pel que creem és molt poc probable que les coses canvien. Callar no és sempre la millor opció, i en aquests moments de post-anàlisi, quan ja s'ha complit més d'un mes des d'aquesta terrible calamitat que s'ha portat ja més de 200 vides, és quan creix cada dia més la meua indignació en preguntar-me quantes vides es podrien haver salvat si l'avís telefònic haguera arribat almenys mitja hora abans.



Lamentablement, no va anar així. Ací van fallar quasi tots els mecanismes d'alerta perquè, entre altres coses, qui havia de permetre'ls i activar-los no ho sabia. És més, desconeixia la seua existència. El mecanisme d'alerta es va establir a la Comunitat Valenciana l'any 2022, amb el govern del Botànic. La exconsellera Gabriela Bravo va informar d'això en roda de premsa eixe any. Com s'ha informat en alguns mitjans de comunicació, la ja cessada Consellera de Justícia i Interior i encarregada d'Emergències, Salomé Pradas, que portava mesos en el càrrec, va ser informada entre les 19h i les 20h de l'existència d'aquest sistema per un tècnic present en la reunió del Cecopi.



Record que aquesta va ser la reunió a la qual nostre President va arribar més de 2 hores tard. Que no se'ns oblide. Això és intolerable. Record també: a les 18:15h va començar el desastre i a les 20:11h es va enviar l'alerta a la població. No tot val, senyor Mazón. És inadmissible culpar als altres sense reconéixer el pixa maxima culpa i limitar-se només a defensar-se i a generar més incertesa i indignació. No és que fallaren els mecanismes d'alerta: és que no n'hi va haver o van arribar directament tard. Crec que cal confiar en el sistema sempre, ja que la Generalitat Valenciana no és una institució fallida.



Qui ha fallat és el senyor Mazón i el seu govern. Hi ha una gran i terrible ombra de dubtes sobre la gestió, sobretot en les primeres hores, i això no pot quedar així. Demane perdó humilment, reconega els seus errors i vaja's. Permeta'ns ser governats per algú millor, per persones més preparades, més justes i honestes. Com a mostra, el gran Emperador Marco Aurelio, que ha passat a la posteritat amb la imatge d'un home seriós, savi i ponderat, capaç de prendre les decisions més adequades i justes per al seu poble. Un bon líder: un bon governant. “És la teua reputació el que et molesta? Mira el ràpid que som oblidats. L'abisme del temps etern s'engul tot.” Marco Aurelio.