Folgado: “Vàrem fer tot el que estava en les nostres competències”

Davant l’alerta roja d’aquell 29 d’octubre va decidir reunir el CECOPAL, quina informació tenia damunt la taula? Ja portàvem uns dies amb informacions del que pareixia un fenòmen de plujes intenses. I quan arribà l’alerta roja d’AEMET vaig deixar a banda l’agenda d’eixe dia perquè pareixia que estàvem davant d’un fet extraordinari, cal recordar que en Torrent no plovia i es va decidir tancar els camins rurals i guals inundables a principi del matí per a després decretar el tancament de les escoles i suspendre tota activitat esportiva i extraescolars així com parcs i jardins, pensàrem que era millor previndre sense asabentar-s del que anava a passar hores després.

Al llarg del matí va estar visitant zones del barranc del terme. Ens arriba a tots els municipis una alerta de com estan els cabals del barranc i vaig fer el que faig sempre, anar a vore el que està passant i fem una primera visita. I el que vàrem vore va ser una situació normal d’un episodi de pluges més amunt de Torrent i decidim tornar a les 6 de la vesprada i anem a la pasarel·la que dona accés al polígon del Mas del Jutge i el que vem és un tsunami, donava por. Intentem arribar al Pantà i ja no existia l’àrea recreativa.

No va poder arribar al Mas del Jutge? No podiem quasi ni arribar al Pantà i obviament ja no podiem anar més enllà i se’n anàrem a Xenillet i el que varem vore va ser aterrador. És en eixe moment quan decidim obrir el pavelló de El Vedat per acollir a les persones desallotjades.

Va ser una vesprada i una nit molt dura i complicada. Sí perquè era dir-li a la gent que calia deixar les seues viviendes. Estàvem incomunitats amb el Mas del Jutge i hi havia gent que ens telefonava demanat ajuda i sempre en contacte per saber com estaven, va ser una nit molt complicada. 

Va poder descansar eixa nit? No, no vaig poder. Recorde que cap a les dos i mitja del matí estava en el pavelló i no parava d’arribar gent aportant el que tenia, mantes, roba, menjar… I començem a ser conscients del que havia passat quan arriabren dos autobussos amb 200 persones que es queden atrapades en l’autovia amb situacions molt dramàtiques.

Al dia següent Torrent es va quedar sense comunicacions telefòniques ni internet, com es gestiona una catàstrofe com aquesta? Alguns barris es quedaren sense llum, entre nosaltres mateixa no podiem comunicar-se, anàvem buscant-se. En una situació com aquesta d’apagó total és quan t’endanones de lo minúscul que eres davant la natura i només et queda agafar-te de la mà dels que tens al teu voltant per eixir endavant. 

Durant les hores crítiques del 29 d’octubre, va poder parlar amb el president Mazón? Al voltant de les tres de la matinada d’eixa nit, em vaig quedar sense mòbil i un membre del meu equip, que sí tenia em va passar la telefonada i vaig poder parlar amb el president i la delegada del govern i em pregunten la situació de Torrent i ens demanen algun espai per poder acollir a persones. 

Enten les manifestacions que demanen la dimissió del president Mazón? Hem estat visitant i atenent a totes les persones afectades i entenc la situació de totes elles amb perdues en alguns casos de familiars. Crec que qualsevol responsable polític el que hem de fer és escoltar i buscar solucions i sobretot aprendre d’açó i vore qué va fallar. Insistisc que desde migdia no varem rebre cap informació de la Confederació i crec que va ser una mesura acertada tancar les escoles. Tal volta seria necessari un protocol unificat on s’especifique que cal fer. Nosaltres varem fer tot el que estava en les nostres competències com Ajuntament. 

En el passat ple municipal un grup de veïns va demanar ajuda, va ser un ple complicat? Complicat és la situació que estan vivint els nostres veïns i veïnes, no el ple i tenen tot el dret a expressar-se i la corporació ha de treballar unida i he de reconèixer que en eixe ple ens prengueren decisions en conjunt i cal reconeixer-lo.

Entre eixes iniciatives està treballar en un pla de reconstrucció de Torrent. L’important és treballar i aportar solucions realistes i que no s’allargue en el temps, els que han perdut la seua vivienda no els val solucions a llarg termini. En el cas de la vivenda he demanat a la SAREB i com que encara no tenim una resposta clara hem creat un grup de treball per donar solució a este problema. 

Torrent ha patit 11 morts a causa de la DANA, com s’acompanya a eixes famílies? Tots els dies els alcaldes i alcaldesses teniem reunions amb Diputació i en una d’eixes reunions jo trasllade la petició de saber el nombre de les víctimes de cada municipi i qui són, crec que és un deure com alcaldessa acompanyar a estes famílies i eixa informació no la tinc, els que tinc és per coneguts que coneixen a algú. Aquesta mateixa petició la va fer poc després altre alcalde de diferent color polític. Els alcaldes no saben qui són les seues víctimes.És dur escoltar que lis resultava entrany que el seu Ajuntament no s’haguera ficat en contacte amb ells i em posse a la seua disposició. 

Creu que l’oposició ha estat a l’altura? Jo em quede en lo positiu. Cadascú ha de fer la seua reflexió. Crec que es podria haver fet moltes coses més. Vaig coincir amb un alcalde que venia acompanyat d’un membre de l’oposició que va afirmar que sense ells no s’haguera pogut tirar endavant. S’han fet coses, però crec que es podria haver fet més, però hi ha temps encara. Em quede amb els voluntaris i la solidaritat que ha sigut infinita. 

Torrent va encetar el Nadal amb un acte en memòria de les víctimes. Entre tots els municipis afectats en estes setmanes no hi ha colors polítics i ens hem ajudat els uns als altres. I en eixa encesa volguerem que estiguerem presents també amb els cossos de seguretat de l’Estat, Protecció civil i Creu Roja. Va ser un acte d’unió entre municipis. 

Tirant la vista enrere, canviaria algo del que ha fet estes setmanes? Uf no me’l he plantejat encara. Hem de reflexionar per eixemple com està el barranc ara i per això hem demanat una reunió amb la Confederació i també actuacions. El que va passar el 29 d’octubre ha canviat el nostre paisatge, el nostre entorn i la nostra orografia. Hi ha parts del barranc que estan en una situació molt delicada.

La solidaritat dels voluntaris ha sigut fonamental. Només cal que donar les gràcies, tant als cossos i forces de seguretat de l’Estat, ajuntaments d’altres comunitats autònomes i tots els voluntaris anònims de Torrent i de la resta d’Espanya. I hem de seguir treballant pels nostres veïns, hem d’eixir endavant perquè no podem perdre el que som com a ciutat per tots aquells que venen darrere de nosaltres. Si en la riuà del 57 els nostres iaios varen eixir endavant, nosaltres hem de ser capaços, jo no sé si dir que més forts, però segur que sabent units es pot eixir.