"Tenim moltes ganes de viure l'acte de l'Auditori"

El primer, des de quan esteu participant de la festa?

Christian: Bé, jo porte 8 anys. Des de l’alferecia de la meua comparsa, em vaig apuntar aquell any. Que vaig anar a la típica festa a la torre, i s'ho estàvem passant tan bé que vam voler apuntar-se i en la mateixa barra hem traure els papers i signarem. Es ferem una foto per a l'Instagram de la comparsa per donar testimoni, i bé, la foto encara està i ha quedat per al record.

Merce: Jo realment estic des de l'inici de la festa. Ja anava a veure les primeres baixades dels Buadinss, i ajudava a desfilar les primeres comparses a baixar el convent quan encara ni tan sols tenia tanta transcendència. I encara que a Ballesteres vaig entrar més tard, estic de sempre. He pogut veure l’evolució i Torrent ha sabut fer-ho molt bé i cada vegada es va formant la idiosincràsia dels Moros i Cristians de Torrent.

Sou persones molt implicades a la festa. Ara parlem de com serà aquest moment d'elecció. Hi ha moltes comparses i cada una tria de manera diferent als seus càrrecs. Hi ha qui ho fa per elecció, altres per antiguetat… com va ser eixa elecció?

Christian: La meua fins un poquet abans que començara la processó dels Sants Patrons es pot postular qui vulga. Sempre en secret, soles es pot comunicar al president. És fa en secret, precisament per no condicionar a ningú. Ja que si potser saps qui es presenta, tu no te postules. Jo em vaig presentar l’últim, just abans de la processó, a les 18:00h de la vesprà. En acabar la processó, ferem una cena a la comparsa i ahi és quan es va dir les persones que s'han presentat i es vota de manera secreta. Vaig eixir i la veritat és que fins que no passarà una setmana no m'ho creia. Estava molt emocionat, molt nerviós. No parava de pensar “ho faré bé?” Costa d'assimilar.

Merce: El nostre cas és molt paregut, es presenten els que volen ser fins les 00:00h del dia de la baixà, a la presidenta. Que encara que es deia a la presidenta, sí que sabiem qui es presentava. Després de la processó ferem un sopar lleugeret i la votació. Hi ha un moment que se’n ix el cor del nerviós. Jo tenia moltíssima il·lusió i la veritat és que quan ixes seleccionada és una sensació molt bonica. Jo he vixcut molts anys les festes de Moros i Cristians, per a mi va ser un moment molt especial.

Una volta sou escollits, toca posar-se a la faena i començar a recollir idees i imagine que es posarieu a treballar en com voleu eixes capitanies.

Christian: Tal qual. Sobre tot jo tenia clar que els tratges mels anava a fer, no volia llogar. Tinc una idea molt clara del meu camí com a Beduí, sent purista però amb més coses.

Merce: Jo agost sí que l'he gastat per veure Moros i Cristians en altres localitats, encara que no sempre es pot fer el que estàs mirant, més que res perquè la capitania era de contrabandistes, altra de mariners…i clar, no te res que veure a la teua filà. Però sí que disfrutes i sempre aprens molt de la cultura de Moros i Cristians, he estat a Ollería, Cocentaina, Ontinyent, Paterna…Cada u té una peculiaritat i és molt curiòs.

De cara les festes 2025. Sou de trabucar?

Christian: Ho veig i sí que m'agrada, però tinc un poc de recel, por o respecte i em frena el trabucar. Sempre participe desfilant però em dóna una poquet de rotllo.

Merce: Jo és una espineta, perquè mai he trabucat. Sempre ha coincidit en mil històries i això que m’agrada la pólvora. Però abans no sé per què i ara perquè com que has de traure un títol, no he pogut encara. Però aquest any un tir sí que he d'enganxar.

Ja heu pensat en els parlaments? Teniu ganes?

Christian: Moltes. Jo he participat al teatre faller en obra llarga i tinc moltes ganes de participar-hi. A més, que per la manera com està plantejat és fa molt atractiu, amb el xascarrill que fa que la gent estiga esperant a vore qué van a dir.

Merce: Jo ja vaig participar a l'anterior alferècia com a embaixadora i ja podia gaudir d'una manera molt activa. I la veritat és que és fa molt be, se li ha donat una identitat i fa que siga una cosa molt única a Torrent. Eixa crítica amb eixa gràcia.

Aquest any tenim com a novetat el canvi de càrrecs. Què ens espera?

Mercè: Bé, és prou sorpresa la veritat. Sabem que és l'11 d'octubre a l'auditori i que serà un acte senzill però emotiu i que no es farà pessat. Tot això es fa perquè els càrrecs acaben el seu any a l'octubre i no al migany. Però bé, tenim moltes ganes.

Christian: La festa acabava al juliol però ells continuaven seis mesos més i no tenia massa sentit seguir ostentant el càrrec quan ja existia uns nous nomenats. Era un poc incongruent. Però vaja, que tenim moltes ganes de l'acte del dia 11 i vos esperem a tots.