“Els nervis no arribaren fins el moment d’obrir els sobres”

Enhorabona, ja sou les màximes representants les falles a Torrent, en quin moment decidiu que us presentareu per ser falleres majors? Ana. Quan vaig ser fallera major infantil de la meua comissió vaig pensar en quedar-me simplement en la meua falla, però quan van passar les festes em vaig quedar en les ganes de provar i veure si em podria agradar. Ho vaig parlar amb els meus pares i vaig arribar a la conclusió que sí que volia viure l’experiència. Ells em van donar suport, també la meua falla, em van ajudar a complir un somni.

Alicia. Jo sempre he desitjat formar part de la Cort d’Honor, ja vaig tenir l’oportunitat de ser de la Cort d’Honor infantil i va ser una experiència increïble. Ara volia viure l’experiència des d’aquesta perspectiva, que no és la mateixa que quan ets xiqueta. El moment decisiu de presentar-me va ser després d’acabar el meu any com a fallera major, vaig tirar els papers necessaris i vaig anar endavant perquè és una cosa que sempre havia desitjat i volia tornar a conviure amb les meues companyes d’altres falles.

Arriba Camí d’un Somni, en el qual us fan una sèrie de proves al costat d’altres candidates, com vau viure tot aquest procés? Alicia: La veritat és que és un procés molt intens, els nervis són inevitables. Nosaltres teníem la sort de pertànyer ja a la Cort d’Honor, i això llevava tensió. Són moltes proves, el cansament s’acumula, però la veritat que el jurat va fer tot molt amé. La prova oberta segurament va ser la més difícil perquè hi havia molta gent pendent de nosaltres, però tot va ser millor de l’esperat en general.

Ana: Jo ho vaig portar prou bé. En algunes proves estava un poc nerviosa pensant que podria fallar en alguna cosa, però sabia que volia ser fallera major i que per a això havia de passar per ací. Ho vaig viure amb molta alegria i sempre intentant no creure’m millor que ningú, perquè les meves amigues també ho feien super bé. Vaig ser jo mateixa. La pitjor prova per a mi va ser la de dir la crida en la sala d’actes de l’ajuntament, va ser un descans quan la vaig acabar.

Arriba el dia de l’elecció, un dia de molts nervis per a tots, com el vau viure? Ana. Jo em vaig despertar tranquil·la, vaig anar a la perruqueria i vaig ajudar a ma mare a organitzar-ho tot. Quan va arribar el moment l’alcaldessa va començar a preguntar-me si estava nerviosa i la veritat que no ho vaig estar fins al moment en el qual anava a dir els noms.

Alicia. Jo paregut a Ana. Vaig estar tranquil·la i vaig fer vida normal. Els nervis van començar quan l’alcaldessa va anar a dir el meu nom, però com l’acte és tan bonic i emocionant no estàs pensant tant en això si no en el privilegi de simplement estar present vivint l’experiència, encara que no et trien.

Quan diuen els vostres noms ha de ser un moment d’alegria continguda al no poder baixar i celebrar-lo amb la vostra gent, ha de ser un moment molt boig, no? Alicia:  La veritat que sí. Tots volen pujar a donar-te l’enhorabona i perds la noció de qui va pujar i qui no, de la quantitat de gent que va passar per l’escenari. Va ser una barbaritat.

Ana: Va arribar un moment en el qual sols pensava si faltava algú més per pujar. Va pujar la meua falla i pensava en que estigueren tots a la foto perquè hi havia molta gent i era difícil de controlar.

De cara a l’any que tenim per davant vull que em digueu quin és l’acte que més espereu. Ana: Jo diria també la Crida i afegiria el Cant de l’Estoreta perquè ho organitza la meua falla. És tornar a sentir la calor d’ells i per això sé que serà especial per a mi.

Alicia: Jo espere amb moltes ganes l’Ofrena, però diria sobretot la Crida. Per a nosaltres és un moment èpic i no hem viscut mai una cosa igual. Estar a la Torre i vore a tots els teus amics esperant que dones inici a les Falles és una cosa que impressiona, la veritat.

Serà una mica estrany també per a vosaltres passar les falles un poc distanciades del que és la vostra comissió no? Alicia: Sí, és rar passar les falles fora de casa, però sé que estaran darrere meua donant-me suport i celebrant totes les coses bones que vinguen.

Ana: Com diu Alicia, estaran amb nosaltres presents tot l’any segur, d’alguna forma o altra estaran darrere nostra i nosaltres sempre els tindrem al cap.