“Acte I- Escena huit: les falles”

Davant la porta de l’Ajuntament vell, hui convertit en Casa de la Cultura, es troben uns quants personatges d’aquest sainet, tot esperant “Sevillano” que no acaba d’arribar i la comitiva no para de consultar els rellotges i els mòbils d’última generació, mentre fan notar a l’auditori present en el teatre, que alguna cosa passa, tot i que encara no són les huit del matí.

Al’hora en punt, sona una carcassa i, quan la comitiva s’enfila pel foro de la dreta de l’escenari (sempre per la dreta, clar està) apareix pel fons “Sevillano” vestit de “traje corto” de color gris impecable, amb botins de punta, pantaló, xupetí i jaqueteta torera de color gris, sobre una camisa blanca impol·luta.

En veure’l aparèixer, la comitiva fa ademans mostrant no sols el seu nerviosisme per l’hora horada en que arribava “Sevillano”, sinó també com a evidència d’haver perdut la paciència esperant-lo, més encara quan la carcassa anunciadora, feia uns instant que l’havien fet tronar.

Quan el protagonista s’acosta on està la comitiva –a punt de desaparèixer d’escena- “Cocota” se li acosta i li pregunta que on anava vestit d’aquesta manera, a la qual cosa “Sevillano” li contesta que ell no feia altra cosa que complir amb el que li havien deixat dit en la circular dels actes fallers d’enguany, cosa que va estranyar la protagonista femenina, però no va gosar contradir-lo. “Quilla, en la nota que m’habeis hecho llegá ustede vosotro, lo pone bien clarito ¿no?: se recomienda acudir con traje regional o con blusón. Como no tengo blusón entoavia, pué m’he puesto mi traje regioná...¿que no te paese bien?

En acabant “Sevillano es produeixen uns segons de silenci, però tèrcia “Cocota”:  -“Però home, ¿tu no saps on anem ara? A estes hores del matí no se pot anar tan mudat com vas tu, perquè el que anem a fer és a tirar trons de bac... -“Pué claro, Bach, tron de Bach...sin lugá a duda vamo a un consierto matutino i yo he pensao que la mejó manera i má arreglao pa assistí a un cosierto, é ir mudao i por eso me puesto de traje corto”.

Mentre la comitiva desaparaeix de l’escena, perquè el temps passa volant i els fallers no esperen ningú, a la part dreta de l’escenari (sempre a la dreta i com més dreta millor) “Cocota” i “Sevillano” continuen la conversa: -“No home, no; a estes hores del matí, el que se sol fer és una despretà i, anem a companyar la Junta Local Fallera a despertar el veïnat a base de petards. –“Ah pué si que he liao la madeja con lo de los tron de Bach...pué  grasia que no he pillao también el sombrero d’ala ancha porque ya me parèsia demasiao...

D’entre bastidors se senten veus que criden “Cocota” i “Sevillano” però estos continuen conversant al voltant del que significa la “despretà” i que es complementa després, amb xocolata i bunyols a la seu del Casalet. Des de dins, tiren un masclet a l’escenari, els dos personatges peguen a fugir per la dreta (sempre per la dreta) de la boca de l’escena, baixa el teló i en l’interregne es farà el canvi de decorat.