El Torrent CF és equip de 2a RFEF després de gunayar a l'Azuaga al Sant Gregori

El Torrent ja és equip de 2ºRFEF després de véncer a l'Azuega al Sant Gregori. Després de l'1-2 del partit d'anada en terres extremenyes els de Vicente Mir van tornar a guanyar aquesta vegada a domicili aconseguint l'ascens 33 anys després gràcies al resultat de 2-0 del partit de tornada. Unes 4.000 persones van omplir el Sant Gregori per a viure una vesprada històrica, un ple absolut per a animar als taronja en el seu camí a l'ascens. Als a penes 40 i tants segons del xiulet inicial, el local Zarzo es va atrevir amb un xut intencionat que va marxar per damunt del marc. 

L'Azuaga va tractar si aconseguís la pilota i es va aproximar en els primers minuts amb un parell d'arribades a l'àrea rival que van crear un cert desassossec. El Torrent va entrar en el partit potser tenallat pels nervis de veure's a 90 minuts de l'ascens, va començar imprecís sobretot en les pilotes en llarg, però a mesura que van passar els minuts va ser de menys a més i va passar a ser més dominador de la 'contesa'. Sobrepassat el primer quart d'hora, el conjunt de Vicente Mir va gaudir d'una ocasió immillorable per a prendre la davantera. Va ser en un penal que no va dubtar a assenyalar el col·legiat després d'una falta lateral que va penjar Zarzo cap al segon pal i on el central taronja Cano va ser agarrat clarament i va acabar derrocat.

La pena màxima la va llançar Ivi i el porter Joaquín es va llançar bé a la seua esquerra i va aconseguir neutralitzar-ho, en la seua rebutge Iván tampoc va poder marcar. Era el minut 17 i, entre laments dels amfitrions, continuava el 0-0.
 

Això va tractar d'aprofitar-ho anímicament el combinat extremeny, encara que només obtenia inquietar en l'àrea local en diverses accions a pilota parada. El Torrent ho va intentar de nou amb un bon enviament de Lois cap a Iván, que no va poder controlar per poc quan es disposava a encarar. En el minut 32, Ivi es va rescabalar del penal i es va inventar un tremend colpege -reglejat, fort i col·locat- des de fora de l'àrea que va prendre la direcció precisa per a acabar l'esfèric allotjat en el fons de la xarxa. Pujaven i de quina forma els decibels d'un Sant Gregori que va vibrar amb un gol que acostava una mica més al Torrent cap a l'ascens.

Cinc minuts després de l'1-0, va tornar a prodigar-se Ivi, el lateral esquerrà de l'equip taronja, amb un altre tret que aquesta vegada es va perdre per ben poc a la dreta del meta Joaquín. Un canvi de joc de Zarzo per a Iván va significar un córner del qual es va passar immediatament després a la contra visitant, finalitzada amb un xut de Cabezola que va marxar fora. En l'última jugada del primer acte, després d'un tret a porta dels de Ramos, el porter Leandro va respondre amb una bona estirada per a forçar el córner i, després de servir-se aquest sense conseqüències, el xoc se n'anava al temps de festa.
 

En l'inici del segon període, lluny que fora l'Azuaga el que fera un pas avant, el Torrent no li ho va permetre i va ser l'esquadra taronja la que va eixir embravida, imprimint un fort ritme i aprofundint en el joc ofensiu. Res més eixir, van avisar els de Sant Gregori amb una acció combinativa entre Zarzo, Juanca i Ivi, amb centre d'aquest últim perquè Iván cabotejara en el segon pal i a la pilota que li va faltar poc per a entrar. Va ser el preludi del 2-0, que va arribar tot seguit, després d'una bona acció portada per Juanca i Yassine des del costat esquerre de l'àrea i que va culminar Zarzo amb una rematada inapel·lable a l'interior de les xarxes.

L'ex de l'Alzira li va marcar a l'Atlètic Llevant en la volta de la primera eliminatòria, va tornar a veure porta amb el seu punt decisiu en Atzeneta en la volta de la segona eliminatòria i, també en la volta d'aquesta tercera i definitiva, no va faltar tampoc a la seua cita amb el gol.

Les abarrotades graderies de Sant Gregori embogien amb el segon tant del Torrent, que situava molt a prop l'anhelat ascens a Segona RFEF. L'eliminatòria final se li posava molt costa amunt a un Azuaga que en aqueix moment necessitava tres gols per a poder portar el partit a la pròrroga. I això davant un conjunt taronja que defensa tan sòlid, junt i ordenat. Amb unes línies compactes.
 

No cal dir que l'encontre i l'eliminatòria final estaven on volien els de Mir. Els de Badajoz no és que entregaren la cullera, ni de bon tros, però van acusar el colp de veure's amb dos gols en contra, agregats al resultat de l'1-2 de l'anada. Yassine va poder sentenciar en diverses accions en l'àrea, si bé, en l'altra part del rectangle, també va aparéixer el meta Leandro per a evitar amb dues bones intervencions consecutives en el minut 60 que el Azuaga retallara la diferència.

Els càntics de l'entusiasta afició extremenya no defallien, però aquesta vegada els dels seguidors del Torrent eren aclaparadora majoria. I el públic torrentinista, completament entregat al seu equip en una cita històrica, s'ho passava en gran, fent ones, aplaudint d'allò més, ovacionant llargament als seus jugadors quan eren substituïts, i fins i tot també en els canvis visitants. I ja en els últims minuts, sabedors tots que el premi final del merescut ascens del Torrent CF estava a ple abast, el mític i sexagenari Sant Gregori (ple fins als topalls com en els vells temps) va acabar per viure una vertadera festa, amb una afició taronja que -amb emoció inenarrable- va enronquir al crit unànime de Campions, Campions! Després de completar un play-off de somni el conjunt de Vicente Mir (un ascens més a l'extinta Segona B, el cinqué i tercer consecutiu per al tècnic valencià).

Casualment també, amb idèntic marcador de 2-0 en Sant Gregori al de feia 33 anys enfront de l'Oliva. D'aquell diumenge 3 de juny de 1990, amb els dos gols del ros Cotolí que li obrien al Torrent CF de bat a bat les portes de la Segona Divisió B, a aquest dissabte 3 de juny de 2023, amb un altre 2-0 per al record imperible, per a portar de nou al seu zenit a l'entitat torrentinista. L'ara denominada Segona Federació del futbol nacional espera a un altre digne representant valencià