Un poble de dos-mil entrepans

No hi ha cap mena de dubte que el nostre poble, és una ciutat gran i acollidora. Una ciutat que –qualificada com a capital per les seues dimensions—encara mostra actituds, formes i maneres de poble rural i amable, cosa per la qual debem agrair aquesta actitud en aquestos temps convulsos en què s’ha perdut la personalitat i ens tenen qualificats com a “poble dormitori”.

Vinc a dir açò, perquè lluny de complir aquella dita de “Torrent bon poble i....... gent” el seu món associatiu fa tots els possibles per dotar la ciutadania torrentina, d’un caràcter participatiu sobredimensionat, hagut compte de la gran quantitat d’associacions, grups i entitats de tota mena que nodreixen el seu teixit.

De fet, recentment, la Fundació Horta Sud (hereva de l’Institut Pro-Desenvolupament de Caixa Torrent) ha substanciat els 50 anys d’existència d’una manera magistral i trencant qualsevol protocol folklòric al que tant estem acostumats torrentines i torrentins, a base de presentacions, exaltacions, commemoracions i celebracions de “capa curta”.

Durant el més d’octubre, si més no, l’Ajuntament de la vila, ha sabut fer realitat aquella coneguda obra de missericòrdia que aconsella “donar de menjar al famolenc i de beure al qui té sed” durant els actes socials que han tingut lloc durant aquest període de 30 dies del mes que fa 10 dins del calendari imposat pel papa Gregori XIII durant el segle XVI, sota l’advertiment de “Inter Gravissimas”.

Doncs bé, com diguem, el nostre regidor en cap, ha estat d’acord en repartir (entre unes coses i altres) dos milers d’entrepans d’embotit a les persones assistents a les activitats programades durant aquest període: trobada de bandes juvenils, aplec d’associacions ciutadanes i colònies de la República al Mas del Jutge. Sí, sí, 2.000 entrepans d’embotit.

Clar, açò no és gens menys reprobable, si no fos perequè no es tracta d’un gest aïllat, ja que a la suma d’aquestos entrepans, cal afegir alguna que altra recepció, presentació o exaltació, sense comptar que els 2.000 entrepans també porten afegit la consegüent consumició de beguda i, en massa casos, aquesta portava alcohool afegit, contravenint l’acord municipal de prescindir de begudes alcohòliques a les cerimonies, recepcions i activitats municipals.

Dos-mil entrepans en són una bona quantitat, si es té en compte que fa anys que ja hem passat els lustres de la fam i que, la nostra societat, no hauria de precissar d’aquest bescanvi alimentari, per acudir als actes culturals o socials que s’hi programen i, en tot cas, cada assistent, hauria de còrrer amb part del sufragi de l’àpat. Els pressupostos  (tal i com està el pati) no haurien de disposar de cap partida adreçada a alimentació.

Clar, però tampoc no deurien atendre’s despeses supèrflues, i trobem unes quantes d’elles al Pla Ficus, fet públic recentment per la Casa Gran per a honor i glòria de la coalició social-conservadora que la gestiona. Però això són figues d’una altra panera i en parlarem en una altra ocasió.