Contra la violència de gènere

En una societat on el negacionisme creix, on arriba a reivindicar-se la ignorància i la insolidaritat com a valors, és necessari més que mai reivindicar les lluites justes, les necessàries. Perquè la lluita contra la violència de gènere té molts camins i llocs, des de l'educació, passant pel debat públic, fins a la gestió de totes les polítiques d'una manera transversal.

És per aqueix motiu que, en la setmana del 25N, continuem alçant la veu no sols per les dones assassinades sinó per totes aquelles que pateixen, quasi sempre en el silenci de les seues cases, una violència cruel i vergonyosa que vulnera el principi més essencial de qualsevol relació: la igualtat.

Perquè, en definitiva, malgrat el que afirmen alguns des del desconeixement o la pura immoralitat, la violència de gènere sorgeix de la desigualtat, d'una concepció profundament equivocada de la vida i de les relacions entre les persones, d'una percepció de control i de propietat, de la negació de la llibertat. I aqueix el valor que també defensem en aquests dies amb un èmfasi especial, la llibertat, i el fem front aquells als quals se'ls ompli la boca invocant-la alhora que la coarten i la limiten, que pensen que la llibertat és la seua, per a exercir la violència, per a generar desigualtat, per a desmuntar l'estat social i de dret en el qual vivim.

Escric aquestes línies no des de la ira, però si des de l'enuig, des de la incomprensió envers aquelles persones que no troben ni un bri d'humanitat en el reconeixement d'aquesta realitat terrible que hem d'atallar. Any rere any, des de 2019, ha sigut impossible arribar a una declaració institucional que condemne aquests actes de violència, que condemne la violència masclista, perquè un grup municipal s'ha negat sistemàticament a participar d'aqueix reconeixement i aqueixa condemna, s'ha negat a veure una realitat que és evident.

Pregunten, pregunten a qui escriurà en aquestes pàgines, molt prop d'aquesta columna, qualsevol classe d'ocurrència, el perquè d'aqueixa negació, d'aqueix rebuig insolidari i inhumà. Una vegada més, trobarem en les seues paraules, escrites o parlades, un profund desconeixement, al caire de la ignorància voluntària, de la realitat de la gent, de la qual com tu i com jo vivim compromesos amb la nostra societat, i de la realitat de l'administració, del nostre sistema més fonamental de drets i llibertats i de tot allò per què hauríem de lluitar units.
Neteja