Vox crítica la setmana de la “immobilitat” en Torrent

El grup municipal Vox a Torrent assistim la setmana passada a la Xarrada-Col·loqui sobre Mobilitat. Entre les intervencions dels ponents d'aquesta sessió, ens va cridar l'atenció que s'afirmara que a Torrent “tenim una excessiva mobilitat que ha portat molts problemes, entre ells el canvi climàtic”, “fem un ús veritablement irracional del cotxe privat, sent la solució el transport públic i la intermovilidad”, “seríem més solidaris si trencàrem la imatge de classe que ofereix anar en un cotxe de gamma alta enfront d'un cotxe de cost menor”, “hem de passar a una mobilitat mitjançant quota de subscripció mensual, ja no té sentit tindre cotxe”, “pel canvi climàtic, necessitem un canvi de model social, productiu, de ciutats i canvi cultural” o “hem de passar de l'individualisme a un món del col·lectiu, del grup, per a no veure als altres com a rivals”.

Enfront d'aquestes afirmacions, des de VOX sempre hem manifestat que la mobilitat és una de les màximes expressions de la llibertat personal. Dins de la Llei, hauries de poder anar on vulgues, quan vulgues, amb qui vulgues i com vulgues, sense dependre de res ni de ningú. Com ha expressat en diverses ocasions el nostre portaveu, Salvador Benlloch, “un Ajuntament està, fonamentalment, per a solucionar els problemes dels seus veïns. A Torrent tenim multitud de voreres en mal estat, no és segur caminar per elles a causa de la invasió de patinets i bicicletes, falten passos de vianants accessibles i voreres aptes per a cadires de rodes o caminadors, falten aparcaments, els pocs carrils bici existents són un camp de sots. Això hauria de ser el treball de l'equip de govern i no les agendes globalistes “.

 
Des del nostre grup observem, a més, que quasi totes les afirmacions venen derivades del problema del canvi climàtic, argumentades amb una espècie de terror apocalíptic per al ciutadà, com si ell fora culpable. En VOX expressem que “enfront de la por que es pretén, cal donar les dades reals: encara que tota Espanya anara amb bici a partir de demà, no es revertiria el suposat canvi climàtic. No criminalitzen al ciutadà”.

 
Finalment, observem que totes les solucions passen per “el col·lectiu”, anul·lant a l'individu i integrant-lo en el grup. Plantejar com a solució la necessitat de canvis socials, productius i culturals ens ha portat a dir, alt i clar, que “aqueixes solucions ja les vam conéixer a l'Alemanya Oriental o en l'antiga URSS i es pot contrastar com acaben si visiten actualment Cuba o Veneçuela. Això de “no tindràs res i seràs feliç” no funciona. Totes aquestes teories sobre mobilitat no són més que una revolució post-marxista que pretén anul·lar la llibertat de l'ésser humà dins d'una societat lliure i solidària entre iguals davant la Llei.