"Ortifurama" plena l'EMAT de l'humor i l'actualitat valenciana dels últims 40 anys

Torrent va inaugurar ahir a l'EMAT l'exposició "Ortifurama", del creador gràfic Ortifus (Antonio Ortiz Fuster, València, 1948), on es fa un repàs diacrònic de 40 anys (1981-2021) de vida dedicats a les vinyetes, caricatures i creacions falleres, sempre vinculades a l’actualitat valenciana. L'exposició, comisariada por Álvaro Pons i Daniel Tomás, recorre la història de València a través de més de 600 imatges, en la seua majoria caricatures de personatges polítics, que se succeeixen a través de dibuixos i projeccions. Esta mostra va estar exposada a la Nau de la Universitat de València i aterra a Torrent en una gira que recorrerà  diferents poblacions. La mostra es podrà contemplar fins el 15 d'octubre.

Des de la publicitat d’una campanya institucional a les indicacions d’un garatge en el centre urbà, els dibuixos d’Ortifus són presents fins a formar part de l’imaginari popular valencià. No es pot entendre la ciutat ni la seua història sense les vinyetes que diàriament ens han acompanyat des que en 1981 començara a publicar en les pàgines de Diario de Valencia, puntuals i fidels amb el seu públic fins al punt de prosseguir quan va tancar aquesta capçalera per a passar a Noticias al Día i, finalment, convertir-se en part indissoluble del periòdic Levante-EMV, on més anys ha recalat l’humor gràfic d’aquest dibuixant.

Les vinyetes de Ortifus narren una història paral·lela de la ciutat del Túria, allunyada de l’oficialista i pròxima a la que es compta al carrer, la que comparteix l’enginy i gràcia del pensat i fet, directe i amb l’humor com a única arma autoritzada. Els seus jocs de paraules i les seues metàfores visuals formen part ja de l’humor popular, mentre que les seues caricatures dels personatges de la política valenciana reemplacen en la nostra memòria als records reals.

Les falles formen part de l’ADN de la ciutat i el dibuixant valencià va demostrar que les seues senzilles figures i el seu humor esmolat podien tindre fàcil translació als monuments que tots els anys envaeixen la capital llevantina durant març. Primer va ser en la Plaça de l’Ajuntament, per a després passar a Blanqueries o Na Jordana, amb falles que no sols van revolucionar el llenguatge de l’art faller, sinó que van quedar gravades a foc en la memòria d’aquells i aquelles que van tindre la sort de veure aquelles obres d’art efímeres. Quasi 30 anys després, “la falla dels llits” o “la falla dels bancs” continuen sent admirades i recordades com a exemples superbs de l’humor faller.

La vicerectora de la Universitat de València, Ester Alba, ha subratllat “el procés creatiu de l’artista, del dibuixant” com a una de les “qualitats” d’aquesta exposició, i ha agraït la “complicitat” d’Ortifus amb la Universitat de València en cedir part de la seua obra en una mostra que ha definit com a “privilegi”.