AL REMAT, FALLES EN MARÇ

Entre finals de febrer i principis de març de l’any 2020, el coronavirus deixava de ser una amenaça lluntana per a convertir-se en una pandèmia casolana. Una pandèmia que aplegava quan nos disponiem a plantar les falles. Casi de sobte, la seua suspensió era indefugible. Va ser una decisió històrica. Des de la guerra civil espanyola, les falles no havien estat suspeses, encara que en Torrent estigueren prohibides des de 1957 a 1968, pero eixa és una atra història. Als pocs dies després d’aquell primer colp, digam-ne, particular, els fets continuaven marcant una agenda inèdita.

El govern decretava l’estat d’alarma i el confinament de la població. Intentàrem gestionar el tancament des de la virtualitat pero sense la presencialitat perdiem u dels nostres trets definotoris, el tacte. Dos anys després, la pandèmia encara és una realitat. En este temps moltes persones han mort per efectes del Covid-19. Moltes atres patixen les seqüeles. Encara més les recialles mentals i anímiques de tot este temps d’incertea i confusió. Pero dos anys després, responent a la nostra genètica d’homo sapiens, anem adaptant-nos a la realitat. Una mostra d’eixa adaptació és la tornada de les falles en març.

És cert que les falles de 2020 es pogueren plantar en setembre de 2021 i celebrar-les d’alguna manera. Pero, com comentà fa uns pocs dies, precíssament en Torrent, Miguel Prim, una de les persones que conformà la Taula de Seguiment que feu possible el milacre de les falles de setembre, març no és un més qualsevol, no és ni tan sols un més, és un sentiment.

Les falles i tot el sector econòmic, cultural i festiu que es meneja al seu voltant estan vivint la pandèmia des de la mateixa perplexitat i desconcert que tota la societat. En els seus problemes concrets i la seua pròpia complexitat. Les falles de setembre representaren un alé important. Poder plantar en març les torna a la seua essència, encara que no solucionen tota eixa problemàtica que s’ha generat des de fa dos anys, sumada, això sí, a atres circumstàncies que es venien arrossegant. En tot cas, sí representa un tancament del parèntesis sentimental obert en març de 2020.

Els no festers, els anti-fallers i, en més d’una ocasió, els propis fallers, tenen una mirada biaixada sobre la realitat de les falles. Molts no són conscients de les seues aportacions en tants àmbits com el social, cultural, econòmic o solidari. No debades l’Unesco les reconegué com a patrimoni immaterial de l’humanitat en 2016. La seua immaterialitat nos parla exactament d’allò intangible que aporten a nivell personal i de societat. El seu caent patrimonial nos indica que són una materialitat a conrear, a mantindre i a transmetre.

Tornen les falles en març. Tornen les falles a Torrent. Per als que vivim la festa cada dia, és un moment, com he dit adés, de tancar una parèntesis d’incertea. Per als que les mireu de gaidó o els que ni les podeu vore, no vos fareu càrrec del sentiment que representa, pero si podreu empatisar com és possible fer-ho en diferents colectius. I este, el dels fallers, és el que té encomanat més directament el conreu d’eixe patrimoni immaterial del que parlàvem. Ara toca fruir. Falles en març, al remat són possibles. I és una bona notícia per a tots.