Manuel Avilés presenta "De presons, putes i pistoles" a la sala cívica de l'Antic Mercat de Torrent 

La sala cívica de  l'Antic Mercat de Torrent va acollir aquest dimecres, 3 de novembre, la presentació del llibre De presons, putes i pistoles, de Manuel Avilés, on revela algunes de les seues experiències durant un període en el qual exercia el càrrec de Director en el Centre Penitenciari de Nanclares d'Oca.

L'esdeveniment va comptar amb la presència de l'alcalde de la ciutat Jesús Ros, qui, després d'un discurs de benvinguda, va agrair a l'autor la seua presència i va donar pas a les intervencions de Lola Bañón, periodista especialitzada en terrorisme d'Orient medie i el Mediterrani, i d'Asunción Pérez, mèdica i Defensora de les persones majors a València, els qui van fer aportacions i comentaris a l'obra que es presentava. També van acudir representants del teixit associatiu, cultural i polític de la província, com els alcaldes de Picanya, Josep Almenar, d'Albal, Ramón Marí, i el d'Aldaia, Guillermo Luján, a més de les diputades provincials Pilar Molina i Empar Folgado, i la diputada en les Corts, Trini Castelló, al costat del Secretari Autonòmic de Seguretat i Emergències de la Generalitat Valenciana, José María Ángel Batalla.

Per part seua, Manuel Avilés, que va recordar la figura d'Antonio Asunción com a inspiració i motiu per a escriure el llibre, va compartir amb els assistents les claus per a comprendre un període de la història del nostre país sobre el qual “encara queden veritats per escriure”.

De presons, putes i pistoles
De presons, putes i pistoles és la història de com dos amics van idear un pla i el van dur a terme, des de les oficines i sense reconeixements públics. És també el llibre on es compta el començament de la fi de la banda armada ETA: la via Nanclares.

En 1991 es va produir per primera vegada una fissura en la direcció de la banda terrorista ETA per unes declaracions d'alguns membres de l'organització que qüestionaven l'estratègia de la cúpula. En aquells dies, Manuel Avilés era el Director del Centre Penitenciari de Nanclares d'Oca, a Àlaba, i el seu amic Antonio Asunción ostentava el càrrec de Secretari general d'Institucions Penitenciàries, i posteriorment nomenat Ministre d'Interior. Entre Antonio i l'autor del llibre van dur a terme una maniobra que acabaria amb la dispersió dels presos d'ETA, considerat aquest fet com una estratègia de la lluita antiterrorista que va aconseguir implicar a més gran part de l'opinió pública.

En un apassionant relat, Manuel Avilés descriu aquells dies des de la memòria personal i ens ofereix el testimoniatge d'uns fets que van suposar el principi de la fi d'ETA. La denominada "via Nanclares", ideada per Antonio Asunción i pel mateix Manuel Avilés, va aconseguir trencar les costures de la fèrria disciplina amb què l'organització terrorista tenia sotmesos als seus propis presos. A partir de llavors, alguns etarres condemnats van manifestar que no estaven d'acord amb l'espiral de violència empresa per la banda armada en el seu objectiu de “socialitzar” el sofriment i incloure a xiquets en els seus cada vegada més indiscriminats atacs.