El 23 de setembre de 1943 va nàixer Alfred Domínguez Ibáñez

SABIES QUÈ el 23 de setembre de 1943, va nàixer a Quart de Poblet, en el mateix instant en què xiulava el tren que es dirigia cap a Riba-roja, el fill adoptiu de Torrent, Alfred Domínguez Ibáñez. És el del mig de cinc germans i malauradament es queden sense pare quan Alfred només tenia huit anys. Cursà estudis eclesiàstics a Montcada i féu la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de València Estudi General.

 

  L’any 1975 es dedicà definitivament a la docència. Concursà a la càtedra de Filosofia i ha fet classes als instituts de Bunyol i Gandia fins l’any 19790, data en què arribà a l’actual IES Tirant lo Blanch de Torrent, on al poc de temps, gestionà la direcció del centre.

 

Ha col·laborat amb Florida Universitària des de la seua fundació (com aquell qui diu) i fins al 2016 fa classes dins del programa “La Universitat dels majors: el plaer d’aprendre” tot impartint matèries com ara “Teoria política”, “Noves qüestions de l’aldea global””Conceptes històrics i conceptuals de la ciutadania”.

 

L’any 1989 acceptà la invitació del director general d’Educació Bàsica i Ensenyaments Especials, per incorporar-se a la Conselleria d’Educació com a cap del Servei de Formació del Professorat, lloc en què roman fins el 1991. En les eleccions municipals  de 1995 és elegit regidor de l’Ajuntament de Torrent dins de la candidatura del Partit Socialista, càrrec que conservà dues legislatures consecutives.

 

Mai no ha deixat d’exercir el voluntariat paral·lelament amb la seua missió docent i des que es va jubilar que dedica més temps a aquesta tasca altruïsta.

 

Tant abans com després de jubilar-se, manté una intensa activitat cultural i sociali per això ha format part de l’equip redactor de la Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana; ha estat actor afeccionat del grup de teatre “Coturno” de la ciutat de Torrent;  membre destacat de l’IDECO de l’Horta-Sud, de la Fundació ETNOR i de l’equip de coordinació del Fòrum d’Opinió de Torrent.

 

S'ha de dir que Alfred Domínguez, és de tarannà senzill, humil i generós, aspectes aquestos que li atorguen una sòlida dignitat, degut a la gran capacitat de diàleg i de conciliació.