LA CARITAT RESCATA PERSONES

La pandèmia que estem patint està provocant un número important de defuncions i seqüeles en la salut de moltes persones. També efectes colaterals en malalts per atres afeccions que no s’estan tractant degudament per l’alerta sanitària i la saturació del sistema públic. En àmbits no sanitaris, també ha tingut i tindrà conseqüències. D’estes, una  de les més negatives és el creiximent de la desigualtat que va emparellada a la desocupació, baixes retribucions i temporalitat. Treballar per contrarestar estes desigualtata hauria de ser una prioritat dels diferents governs pero, mentres es posen a la faena, és necessari atendre a les persones que es veuen en situació de risc d’exclusió social. Llavors és quan apareix la solidaritat i, també, la caritat.

Hui trobem sectors de la població que intenten buidar de contigut la paraula caritat. En la seua majoria són els qui pensen que l’estat s’ha d’encarregar de tot, inclús de dotar-nos d’una escala de valors. Intenten fer-nos vore que la caritat és una espècie de llavadora de consciència en la que els rics o acomodats ajuden als més pobres. Pero la caritat no és una almoina, una moneda llançada a l’aire que perpetua la desigualtat. Al contrari, la caritat implica, en primer lloc, una acció d’escoltar a qui ho necessita per a posar-se al seu servici. Descobrir que cada persona, siguen quines siguen les circumstàncies per les que passa, té una dignitat individual. Aixina, com moltes vegades passa, la caritat aplega on a l’estat ni se li espera.

En este sentit, l’Economat “Mare de Deu del Pòpul” de Torrent, ha presentat la seua memòria corresponent a 2020, any en el que s’han convertit en la primera llínea contra eixa desigutalt de la que parlem. Cal dir que l’economat atén a persones empadronades en Torrent en baixos recursos econòmics. En el seu local, estes persones poden adquirir, a preus especials, productes de primera necessitat alimentaris i higiènics. La raó de vendre els productes i no simplement entregar-los és, precíssament, per reconéixer la dignitat de cada persona, no actuar des de l’assistencialisme sinó des d’un model cooperatiu, i educar en el consum responsable.

La realitat que mostren els números és que durant l’any 2020 s’han atés a 652 famílies, casi un 47% més que en 2019. D’estes famílies, més de la mitat, 340, han comprat en l’economat per primera vegada. El total de persones que formen estes famílies són 2.145, practicament un 50% més que l’any anterior. En l’últim dia de 2020 es mantenien 402 families com a beneficiaris dels servicis de l’economat front a les 156 de finals de 2019. I segons em comenten, les famílies en atenció activa continuen creixent durant el 2021.

La despesa en productes per a vendre ha segut de 139.682,90 euros pels que s’han ingressat 67.715,85 euros. Els casi 72.000 euros de dèficit s’han cobert per aportacions de les parròquies implicades, empreses i particulars. L’estat, en este cas l’Ajuntament, només aporta 15.000 euros. A banda de concienciar-nos de la necessitat de treballar contra la desigualtat com a u dels problemes de la nostra societat, estos números hauriem de servir-nos per a fer-nos reflexionar la pròxima vegada que algú intente buidar de sentit la paraula caritat o menysprear-la. Pensem-ho.