Torrent supera els 85.000 habitants en pandèmia per arribada de nous veïns

El número de torrentins censats a l’Ajuntament de Torrent ha pujat espectacularment en plena pandémia. En només dos anys, la ciutat ha passat de 82.208 a 85.488 habitants, segons les dades facilitades per l’INE i el padró municipal d’estadística a data de 14 d’abril.

Pese a l’augment de la mortalitat a la ciutat per la pandèmia, prop d’un 17% en els últims dotze mesos, la població torrentina ha crescut amb el major creixement dels últims anys, possiblement per l’inici de l’ocupació dels habitatges de Parc Central acabades durant aquest temps, o potser per un augment del cens en El Vedat i disseminats per la pandèmia.

Segons aquesta dada, Torrent rivalitzaria amb Torrevieja i Orihuela per a ser la cinquena ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana i seria sens dubte la segona de la província de València. Dels 85.488 torrentins censats, 596 tenen menys d’un any, la menor xifra històrica de nous naixements registrada. Aquesta dada, unit a l’augment de les defuncions fins als 756 deixen com a únic ingrés poblacional als nous veïns.

El percentatge d’estrangers s’ha mantingut estable en un 12%. El nombre d’estrangers a la ciutat és de 10.335. La comunitat estrangera més nombrosa continua sent la romanesa amb 1,669, seguida per la marroquina amb 1,207. Un creixement important ha sigut la comunitat veneçolana, que ja és de 791, superant per poc a la colombiana amb 790. Els italians serien a Torrent ja 593, si bé una bona part són d’ascendència argentina, que a Torrent té també 238 veïns.

La comunitat xica continua estable i ja són 537 els veïns procedents d’aqueix país. Dels països de l’est, després dels romanesos, li segueixen en importància els procedents de Bulgària amb 452 i els d’Ucraïna amb 333. La comunitat algeriana, anteriorment més important s’ha reduït fins als 322 veïns, mentre que l’hondurenya és ja de 259.

MÍNIM DE NAIXIMENTS

L’augment de població a la ciutat de Torrent no ha sigut degut al creixement vegetatiu. El nombre de naixements a la ciutat ha sigut amb escreix el pitjor de la història, i per contra la població ha patit un augment de la mortalitat espectacular, d’un 17% des que va començar la pandèmia al març de 2020.

Segons les dades de padró municipal, el número de morts en els últims dotze mesos ha sigut de 796 enfront dels 676 registrats en els dotze mesos anteriors. 120 morts més, una xifra paradoxalment inferior al número de 156 morts de Covid a la ciutat des que va començar la pandèmia. El nombre de menors de 16 anys se situa en els 14.873, el 17,% de la població boja. El número de torrentins majors de 65 anys és de 13.879 persones, el 16,2%.

A la ciutat encara viu 20 persones amb una edat de més de 100 anys, sent un home el més longeu de la ciutat amb 109 anys. Pel que fa a la resta de la població, els torrentins que tenen ara 42 anys, dels quals hi ha 1.600 persones nascudes l’any 1979. En segon lloc del rànquing es troba els que tenen 46 anys, els nascuts en 1975 arriben a ser 1.552.

Pel que fa a la diferència entre homes i dones. A la ciutat són majoria elles, que són 43.379 enfront d’ells, que són 42.069. No obstant això el número de naixement és més de xiquets que de xiquetes, 305 xiquets enfront de 291 xiquetes.