Divendres, 17 de Setembre del 2021

Actualitzada Divendres, 17 de Setembre del 2021 a les 11:45:51 hores

Edició Digital en valencià | Directora: Mamen Casabán | Conctacte: 687 284 697 Versió impresa
Jesús Ros, Alcalde de Torrent Jesús Ros, Alcalde de Torrent
REDACCIÓ
Dimecres, 24 de Març del 2021

PRIMER ANY DE PANDÈMICA

Ros: “L’any que ve podrem celebrar el que no hem pogut celebrar”

Parlem amb el veterà polític en el primer aniversari de la pandèmia de la Covid-19 on ha passat un dels moments més complicats de la seua vida política com alcalde

Quan es compleix un any de pandèmia a Torrent, parlem al l’alcalde dels primers moments d’incertesa i de tot el que ha viscut com a màxim responsable de l’Ajuntament de Torrent al llarg de tot aquest any. Un any en el qual ens ha canviat la vida a tots.

 

Recorda com era la seua vida un dia abans d’assabentar-se de la notícia del brot de Santa Elena?  Sí que em recorde sí. Era un dia normal, estaven celebrant un acte faller en Adisto, cremaren la falla, férem l’Ofrena i estiguérem passant un dia molt bonic.

 

Com es va assabentar del brot del centre de majors? El dia 9 al matí em telefonen per a dir-me que hi havia persones amb símptomes com els que comentaven en els mitjans de comunicació i comunicaren la situació a les autoritats sanitàries corresponents. Eixa setmana va ser una bogeria, on les decisions es prenien dia a dia. Va ser un fet que va desbordar a tots, però tinguérem la fortuna de què els responsables sanitaris es bolcaren en el centre de majors assumint el control de la residència i dotant-lo de personal sanitari per parar el colp en una factura importantíssima perquè molts homes i dones que estaven ací ens deixaren.

 

Com a alcalde d’una localitat com Torrent que li passà pel cap en aqueixos moments?  El primer que em va passar pel cap és que en Torrent hi ha 22 residències de majors amb una població de 1.200 persones en residències, cap localitat de la Comunitat té 22 residències en el seu terme municipal i això em preocupava d’una manera atronadora, perquè si el que estava passant en Santa Elena es repetira podríem passar un calvari amb uns resultats desastrosos en el sanitari i en l’emocional i sentimental i destrossar moltes famílies.

 

Es coneixia el brot del centre de majors i eixe mateix dia Puig suspén les Falles a tota la Comunitat. Primer et quedes en blanc. Una setmana abans estaven planificant la setmana fallera, veníem de celebrar actes fallers en associacions. I de cop i volta ens arriben les notícies de la cancel·lació de les Falles i penses, ací què passa? En aqueixos moments no sabíem on estàvem. Amb els monuments pràcticament al carrer haguérem de prendre decisions ràpides junt amb les comissions i amb Junta Local Fallera. La setmana del 9 al 14 de març ens canvià el món, ens canvià la vida a tots. Canvià la nostra forma de relacionar-nos i crec que encara estem en eixe procés i ha passat pràcticament un any.

 

Les primeres imatges de la pandèmia varen de supermercats plens de gent i cues a les seues portes. No entenia el que estava veient i el que estava passant. Vivim en un país sense problemes de subministrament. No entenia com la gent omplia carros i carros de productes, però crec que ens va pillar a tots en blanc i miràvem el futur i no veiem res i clar pot ser una reacció molt humana proveir-se de tot davant un futur incert.

 

I arribà l’estat d’alarma i el confinament... Jo no sabia que anava a suposar aquest estat d’alarma. Quan Sánchez decretà el confinament com a ciutadans i ciutadanes haguérem d’aprendre a viure dia a dia. Com a gestor, nosaltres sí que haguérem de plantejar-se el futur i planificar.

 

Durant els primers mesos de pandèmia i sense deixar de treballar, va tindre por del contagi? A mi em passava el que li passava a molta gent i és una errada i, és que penses que les coses roïnes li passen al del costat i no a tu, i més quan encara no saps la gravetat del que està passant realment. Jo venia cada dia a treballar a l’Ajuntament de matí i de vesprada i tornava a casa a les 8 de la vesprada per aplaudir els sanitaris.

 

La pandèmia ens ha obligat a deixar de celebrar com estem acostumats dates importants com ara aniversaris per exemple. El meu aniversari l’any passat el vaig poder celebrar com abans perquè és en febrer. No passà el mateix en l’aniversari de boda que és en abril, però el vaig celebrar amb tota la tranquil·litat del món, però amb tristesa per què després també arriben els aniversaris de les meues nétes i aquestes coses em resultaven i em resulten prou dures. Després arribà la desescalada i l’estiu, crec que tots correguérem un poc més del que tocava.

 

Com a alcalde que pensa de la gent que continua sense complir amb les mesures de seguretat? Primer hem d’agrair el comportament de la gent, la gran majoria estan complint i cal donar les gràcies sempre. Però, què destaca?, el mal comportament. He de dir que les denúncies apleguen.

 

Ha comentat que cada dia eixia a les 8 de la vesprada per aplaudir els sanitaris, què pensava? Els primers dies ens ficava els pèls de punta vore reconéixer el treball dels treballadors i treballadores essencials. Sempre ha costat moltíssim un reconeixement unànime. I només cal dir gràcies, perquè han treballat i fet més dels que els tocava fer.

 

Imagine que encara té en el cap les imatges dels carrers de Torrent vuits. I pensava, no és Torrent, però era necessari en eixos moments.

 

Arribà l’hivern i les dades començaren a augmentar. Pense que en l’estiu no ho férem bé. Recorde que el 17 d’octubre Torrent comptava amb una incidència de 49, la més baixa que hem tingut fins ara, quasi era impensable veient altres poblacions, però dues setmanes després la cosa va començar a canviar i pensí, ja s’hem equivocat tots.

 

I amb l’augment de casos arriba la vacuna. Pense que la millor vacuna és cadascú de nosaltres complint amb les mesures de seguretat i assumint que encara ens queden mesos de restriccions i cal ser prudents, però és la solució. Jo em vacunaré quan em toque.

 

Aquesta tercera ona ha deixat molts contagis, coneix algú del seu entorn? Ara sí tots coneguem algú que s’ha contagiat i la gent és quan ha començat a tindre por. Ara ja pensem que ens pot passar a nosaltres i ens ha ajudat a complir el perimetratge i les restriccions. Afortunadament cap de la família directa ha patit la malaltia, però sí amics que han patit la mort de familiars i és molt dur.

 

Com veu la vida d’ací a un any? Açò ho ha canviat tot i anem a viure, relacionar-se i treballar d’altra manera. I l’any que ve celebrarem el que no hem pogut celebrar enguany. Estic convençut que celebrarem les Falles, amb condicions, però les celebrarem.

 

Ha tret alguna cosa positiva de tot aquest any? No es pot dir positiva quan hem perdut a molta gent, però sí que crec que ara valorem el treball que fan els sanitaris, policies, caixers i caixeres de supermercats... ells ens han cuidat i des d’ací, gràcies.

Comentari
Comentar esta noticia

Normes de participació

Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.

Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.

La participació implica que ha llegit i accepta les Normes de Participació i Política de Privadesa

Normes de Participació

Política de privacitat

Per seguretat guardem la teua IP
3.215.177.171

Encara no hi ha comentaris

Potser també t'interesse...

Amb el teu compte registrat

Escriu el teu correu i t'enviarem un enllaç perquè escrigues una nova contrasenya.