“La perseverança”

Una carta. Cada setmana. Sense excepció. Eixa fou la tàctica d’Andrew Dufresne per a pressionar al senat americà fins que li concedira una ajuda econòmica per a millorar la biblioteca de la presó de Shawshank. Segur que recorden com conclou esta subtrama de la magnífica “Cadena Perpetua”: després de rebre un xec de dos-cents dòlars a canvi de detindre les cartes, Andrew passà a enviar dos a la setmana. Finalment va aconseguir una assignació anual de cinc-cents dòlars.

La perseverança sol tindre fruit. Per això hem de celebrar que aquest periòdic que tenen entre mans complisca vint anys. No ho han tingut fàcil. Els ha tocat remar molt. Primer per la incredulitat general que un projecte periodístic local fora rentable. Una vegada comprovat que era possible, per l’aparició de la competència (algú se’n recorda del torrenti. com, la seua xuleria i la seua gorreta?). Les conseqüències de la crisi econòmica de 2008 i la incertesa de la transformació digital dels mitjans tradicionals tampoc s’ho han posat fàcil per a mantenir la capçalera.

Han sabut conviure amb diferents governs locals, han patejat tenda a tenda buscant anunciants, s’han reciclat de quinzenal a mensual, del paper a la versió digital passant per la bogeria del canal televisiu... Perseverants i valents són un rato Mamen i Manu. No és fàcil consolidar una marca com ho han fet ells. Per això els perdonem els xicotets errors de traducció, la creació de termes tan dubtosos com “La madrugà torrentina” o, el pitjor, donar cabuda i carta blanca a columnistes perillosos com qui escriu estes línies. No tots donen tanta llibertat.

7.000 exemplars. Cada mes. Sense excepció. Eixa és la seua tàctica, la seua vocació: acostar-nos l’actualitat local, la de casa, la propera, la que més ens toca, la que estimem.

Per molts anys. O, millor dit, per molts números més. @carlesxpf