Educar amb el peus descalços...i creativitat per tot arreu

Quan parlem de creativitat pensem que és una cosa d’uns pocs, relacionada més bé en l’art i en unes poques persones. Però, i si vos dic que no és així?

Una de les coses que m’ha sorprès a Austràlia, és que fomenten la creativitat des de ben xicotets. Els últims estudis en neuroeducació afirmen que tots som creatius, i no només això... sinó que també podem “entrenar” la creativitat. Pensar que els nostres fills, nebots, nebodes, amics... inclús nosaltres mateixa podem ser més creatius, és per a parar-se a pensar.

A més, en un món tan canviant, on es valora tant aquest aspecte, i menys les assignatures tal com les coneguem, ens fa plantejar-nos moltes coses. Molts dels treballs que ara coneguem, segurament no existiran quan els nostres xiquets s’incorporen al món laboral. Per què no començar ara a encendre la metxa de la CREATIVITAT?

Podem començar per canviar costums que realitzem sense adonar-nos i amb tot l’ amor del món. Com per exemple, en conters de dir-li a un xiquet “Un arbre és marró i verd, no roig”. Podem dir, “Què original! M’encanta el teu arbre roig!”

Que els xiquets ens content una història imaginaria on les bruixes van de rosa en conters de negre, és d’allò més creatiu! I no hem de corregir-ho. Hem de fomentar-ho, fent-los preguntes i dient-los que la historieta és d’allò més interesant. Perquè ells tinguen la iniciativa de contar-nos més i desenvolupar la seua imaginació.

Què podem canviar a poc a poc a casa, o a les aules?

• Tindre prou material a l´abast (ceres, retoladors, llapisseres de colors...)
• Un racó amb material de reciclatge.
• Deixar tocar i experimentar abans d’explicar conceptes.
• Fer preguntes als xiquets, moltes preguntes.
• Inventar coses, deixant volar la imaginació.
• Plantejar problemes i que els xiquets i xiquetes busquen les solucions.
• Aprofitar els moments en la natura al màxim (per a fer cases de fades, petjades de dinosaures en el fang o pintar pedres).
• Deixar que els xiquets miren el món amb els seus ulls curiosos.

I el més important, les persones no són creatives per elles mateixes, necessiten interactuar en persones i en objectes. Are you ready???!!

Referències:

• “El elemento”, Ken Robinson.
• Guillén, Jesús (2015): “¡Eureka! El cerebro creativo en acción”. Escuela con cerebro.
• Vídeo: Paul Collard, “La creatividad y la educación”.