Noves vacunes, nou pressupost municipal i un nou futur

P er fi van arribar. Les primeres vacunes de Pfizer ja han arribat a Torrent, i s’han començat a injectar entre la població més vulnerable. Una dona de la residència El Salvador de Torrent ha sigut la primera a rebre la primera dosi. Li van seguir la resta de companys del centre, i després la resta de residències. Prompte es completarà la segona dosi i la immunitat podria arribar abans d’acabar aquest mes. Els sanitaris també han començat a ser vacunats, i possiblement acabaran de ser immunes abans de març. Aquesta hauria de ser una gran notícia, si no haguera sigut entelada per la creixent ona de coronavirus, la tercera que ona que pateix la ciutat, dues setmanes després de Nadal, i que porta camí de ser la més dura de totes, amb un creixement de morts que porta camí de superar a Torrent les dades de març i abril.

En només 12 dies han mort 12 persones segons les últimes dades, i la corba de contagis apunten a un augment de morts dramàtic. Mentrestant, amb una taxa de 527, Torrent segueix sense ser confinada perimetralment. Tot apunta al fet que si aquesta setmana la corba no cessa, podria decidir-se un llarg confinament bla, que només permeta anar a treballar o anar a escola, o un dur i curt que asseque la pandèmia. Gens de vida social, la volta als balcons per un curt període de temps per a poder salvar la primavera de març i abril. Però abans de decidir-ho, ha d’haver-hi ajudes per als sectors afectats.

No podem abandonar a la seua sort a milers de persones, perquè de no fer-ho, de ser ajudes insuficients, la resposta al carrer i l’efectivitat del necessari confinament fracassarà. El que és clar és que aquesta tercera ona és imparable, és un tsunami que no es pot contindre amb dics, sinó ficant-se a casa, i vacunant. Només vacunant dia i nit podem aconseguir eixir d’aquesta situació abans de l’estiu. Fem un últim esforç perquè 2021 siga millor que 2020.

Han sigut necessaris quatre anys perquè Torrent torne a tindre pressupostos municipals. Arriben en un moment crucial, amb una pandèmia sobre la taula, i amb la necessitat de prendre decisions que puguen mantindre i activar una economia de guerra que necessitarà d’estímuls i de protecció per a la nostra activitat comercial i industrial. El confinament ha protegit el comerç local enfront de les grans superfícies, però no ho està protegint de la gran digitalització. Per a això, l’Ajuntament ha d’escometre projectes que posen als comerços en l’avantguarda, que prioritzen també l’atenció física, precisament en un moment en el qual la compra ha deixat de ser una experiència per a ser solament una necessitat.

La coalició entre PSOE i Ciutadans ha permés una estabilitat clau en un moment clau, i una revisió dels comptes públics que no podien quedar-se un altre any més ancorades en un moment tan passat. 2020 ha sigut un any sense festes, amb un pressupost major per a ajuda a empreses i persones sense recursos i 2021 també serà un any en què la despesa social augmentarà, i ha d’augmentar. No ens podem permetre un any són superàvit mentre milers de famílies i empreses lluiten per a no tancar. Ha d’haver-hi un projecte especial per a mantindre la nostra vida abans del Covid, un pla que no es quede en ajudes bàsiques i pegats, sinó ajudes integrals que mantinguen l’ocupació i l’activitat de l’empreses.

Ha començat l’any 2021, i encara que la situació actual és complicada, s’obri un nou futur que fa uns mesos es veia negre. L’estiu ha de ser el punt d’inflexió d’una crisi sanitària que pot superar-se gràcies a la investigació i a la responsabilitat. Enguany ha d’haver-hi festes, de la forma que es puga, però ha d’haver-hi Falles, Setmana Santa i Moros i Cristians. Si no es poden fer en el seu degut temps, ni retardar-se, s’hauran d’adaptar, com ja va passar l’any passat, mitjançant les noves tecnologies, o adaptant els actes a les xifres de contagis i a les restriccions.

Les falles s’han de cremar, perquè els artistes fallers puguen sobreviure, les corts actuals han de deixar passe a noves corts, perquè l’exercici faller es renove, perquè els indumentaristas puguen sobreviure, hem de continuar amb la nostra vida el més semblant possible a la realitat, perquè tard o d’hora, la normalitat tornarà. El que si que hem de tindre clar es que sempre hi haurá un futur.