“Chape y cierre”

Les males notícies mai avisen, no saps quan arriben, no et preparen per al colp. De sobte, et vibra el mòbil, escoltes un àudio i et cau el món damunt: “Hey, una noticia, un poco de bajón: no sé si lo sabíais, pero Abelardo se jubila, pero ya, a principios de enero y, con él, se acaba la pollería, chape y cierre final, en plan Producto Nacional”. Què??? No podia ser. Per vergonya, no vaig plorar en mig del carrer. Quién me ha puesto la pierna encima para que no levante cabeza. També açò enguany? 

Perquè la tristor no venia només perquè desapareguen els millors pollastres (a l’ast, pel pinxo que pega voltes per a rostir-lo) de Torrent o per perdre el ritual de molts diumenges, sinó perquè cada vegada que tanca un negoci històric, es com si desapareguera també una part de la història sentimental del poble. No tot són grans esdeveniments en les nostres vides. Els quefers quotidians, les costums, el dia a dia al carrer, el comerços, també formen part de com som.

El Marisquero, la Popular, el Almendro, Botafocs, Hermanos Tomás, San Miguel, el Dandy... cadascú tindrà els seus, però tots encara es mantenen en la memòria i són, de vegades, punt de referència geogràfica, com quan “quedem en Paulino Sancho” o a “l’altura de la Papereria de Carmen de l’Ermita”. Passaran els anys i molts de nosaltres continuarem referint-nos a ells com si encara estigueren oberts.

El comerç tradicional està en perill d’extinció. Hem de protegir-lo i donar-li l’homenatge públic que es mereix. Que tinguem per molts anys més al Llustre, al Chesus, la Foieta, Ca’ la Canya, Ricardet, Adrimar, la Clip o al forn de Santa Ana.

Que, com li ha passat a Abelardo, algun dia, entre llàgrimes, la clientela et done les gràcies per tants anys.

Quin orgull deu ser. @carlesxpf