Barris (Segona Part)

Després de la publicació de la meua columna apareguda en este periòdic el passat decembre, he tingut l’oportunitat de parlar en alguna persona al voltant del seu contingut. Al mateix temps, durant este Nadal d’autoconfinament, reducció al màxim de reunions familiars, de curtes trobades en amics i d’extremar les precaucions, els llibres i els documentals han ocupat bona part del buit generat per la contracció de l’agenda.

Entre les fulles llegides em quede, per a esta ocasió, en les del doctor en ciències econòmiques i professor de la Cardenal Herrera CEU de Valéncia, Enrique Lluch Frechina. En el seu llibre “Una economía para la esperanza” podem trobar esta reflexió “Esta mirada desprejuiciada, fundamentada y crítica de la realidad no tiene sentido si no sirve para realizar propuestas, para ponerse en acción. Ver la realidad y analizarla tan solo para quedarse ahí puede ser un ejercicio estéril si no viene secundado con unas propuestas que generen diálogo sincero entre todos aquellos que quieran mejorar la situación.”

A vegades he compartit que tinc l’habilitat innata de criticar. Això sí, també d’autocriticar-me. De fet alguns erros em perseguixen com el fantasma del Nadal passat de Charles Dickens. No hi ha manera de desempollegar-me de responsabilitats pretèrites encara que espere no arribar a la situació del bisbe de Ciudad Rodrigo a mitan del segle XIV Pedro Díaz que, segons conten les cròniques, va despertar durant el seu funeral per a pregar durant 20 dies pel perdó dels seus greus pecats en vida. Finalment va tornar a dormir en pau.

Com no vullc arribar a l’extrem del bisbe de la ciutat salmantina, faré cas del consell del professor Lluch i posaré més afany en les propostes que en les crítiques com a propòsit del nou anys. En eixe sentit i parlant de la situació dels barris que comentí en l’últim número de 2020 m’agradaria compartir un grapat de proposicions. U dels dèficits d’eixos barris són espais socials oberts. L’Ajuntament i les associacions podrien treballar conjuntament en propostes per a les diferents zones segons les necessitats i qüestions que presenten els veïns. Espais de convivència i de compartir.

També observe un dèficit de zones d’esplai. Una de les actuacions de l’Ajuntament ha segut fer us de solars per a habilitar-los com a aparcaments. És ben cert que l’estacionament és un problema pero no l’únic inconvenient a solucionar i alguna d’estes zones també preparar com a zones d’esbarjó veïnal.

Una tercera per a acabar. El formigó és omnipresent en estos barris i més si ho comparem en les zones d’expansió de Torrent en grans avingudes i jardins. És cert que l’espai és reduit pero tirant de creativitat es podrien dispondre de jardins verticals, d’actuacions artístiques que donaren als carrers una cara més amable. Tot és qüestió de tindre voluntat política, com se sol dir. Pensem-ho @magascon