Entre la por i l’esperança

Ens trobem en una situació complicada, ens movem entre l’esperança i el fastig, entre el cansament i la resiliència, entre el pessimisme i l’optimisme. Molts mesos de lluita, de perdudes incalculables tant en l’humà com en l’econòmic, sentint potser massa informació en un sentit o el contrari, compartint informació veraç amb faules interessades i perquè no dir-ho cansats d’utilització partidista vinga des de la direcció que vinga.

Un camí ple d’alts i baixos, on compartim l’expectativa per veure el resultat de la campanya de vacunació per al Covid, somiant amb recuperar una mica de la nostra enyorada normalitat, amb la dura realitat de les dades sanitàries, amb la nostra nova realitat. Massa encreuaments, massa canvis sobtats, massa distància per a sentir potser el que més falta ens fa… Unitat, proximitat i sentir el contacte encara que siga sense tocar-nos.

Estem contribuint entre tots a potenciar, la distància, la desafecció a responsabilitzar a un tercer, i no és possible continuar aquest camí, “les societats que més avancen, són les crítiques, les que no busquen en les minories les responsabilitats, les que assumeixen la seua responsabilitat col·lectiva i com no, la seua responsabilitat individual”

En una societat on impera moltes vegades emparant-se en la llibertat d’expressió, o en el dret a la informació, la mentida, la faula, la manipulació… No podem contribuir a buscar sempre responsabilitats fóra (Els polítics i els partits tampoc).

Sé que tots som conscients del transcendent del moment i dels canvis que suposarà el pas del Covid fins i tot una vegada superat, (Perquè el superarem) però aquests canvis no poden vindre de la mà de la mentida, de les fakes, de la de buscar sempre un culpable per a eludir la nostra responsabilitat, de la d’una societat que no tinga memòria i que a la falta de contacte li sume la falta d’humanitat i de solidaritat…Ens queden setmanes dures, però aquest temps no pot ser erm, no pot ser que no ens servisca per a millora, entre la por i l’esperança jo trie creure en les persones jo trie esperança.