Gracies per mantenir les tradicions

Es nota moltíssim, que el nostre poble fou –no fan tant encara— un enclau romà amb “castrum” i soldats i centurió i “legatus” i “tribunus” i “praefectus” i “primus” i “aquilifers” i “signifers” i “optios” i d’altres classificacions menors. Als habitants del Torrent d’aquest segle, no ens estranya ni la gradació, ni la classificació.

Es nota molt que aquest terme va estar ocupat per aquesta unitat militar bàsica de la Roma antiga. Una unitat que, dit siga en honor a la veritat, no es tractava d’una legió completa, sinó d’un destacament; ja que la legió disposava de 4.800 soldats d'infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l'època o les necessitats concretes del moment.

Doncs bé; vinc a fer aquesta introducció perquè, si mirem el nostre calendari de celebracions tradicionals, moltes d’elles encara conserven aquell sabor de vestals, de sacerdotesses verges que eren consagrades als déus i que tenien cura del foc sagrat.

Què són sinó les joves fadrines encarregades d’encendre els llums de Nadal? No serà que les falles també contribueixen a triar la seua jove, perquè mantinga el foc sagrat de la cultura del segle XIX? A quin sant tria la colla de la música la seua musa, si no és per recuperar aquelles figures de puresa i virginitat tant fora de contest ara?

Recorden les vestes romanes, les germanes majors de la Setmana Santa, les clavarieses que presideixen els passos i, en aquest cas més encara, perquè intenten representar de manera distòpica, uns fets relatats per quatre escribans alguns anys després de la crucifixió del seu líder espiritual.

Es veritat; es nota molt la seqüència genòmica existent dins del més profund del nostre ADN local, quan cada any tornem a entrar un ametller florit pels carrers principals del nostre poble, en senyal de l’arribada dels “idus de març” i del despertar de la mare terra de la letargia de l’hivern.

Cal donar les gràcies al “legatus” principal, els seus “tribuns”  “praefectus” i “primus” perquè al nostre senat particular, cada any es done suport a aquesta mena de litúrgia distòpica en que ens embarquem per a 365 dies o 366 si es tracta d’un any que, com aquest, és bixet i tan efervescent ens ha resultat.

Sí, sí, donem les gràcies al nostre senat local perquè, d’aquesta manera, podem continuar cremant pólvora de rei, ofrenant cadàvers de flors i contribuïnt a la contaminació atmosfèrica amb partícules cancerígenes, sense tenir mala consciència.

Igual aquesta alarma sanitària ens vol explicar alguna cosa més del que estem acostumats i acostumades a sentir i, és per això que hem hagut de trancar amb pany i clau totes aquestes manifestacions festívoles que podrien estar passades de rosca o haver-se sobredimensionat fins a l’infinit.

Som un poble d’evidents arrels romanes i, fins que no caiga tot l’imperi, no haurem caigut en el compte que gran part de les nostres tradicions, tenen arrels interessades o van estar muntades per oferir “panem circemse” a la població, perquè no pense amb les necessitats que passen algunes famílies per arribar a final de mes, o per mantenir les relacions de pessebre i de dominació dels uns, amb els altres.

Deixem que les vestes encenguen els llums de Nadal, perquè en cas contrari, la disbauxa no serà completa durant el 2021.