DESTEIXINT ELS BARRIS

En anteriors compareixences en este espai, vaig comentar l’absència de les associacions de veïns, llevat de puntuals excepcions, en el debat públic de propostes i necessitats del seu barri i representats. Així que em sorpren gratament comprovar cóm els veïns de Ramon y Cajal s’han mostrat reivindicatius i han fet publiques les seues demandes. No em resulta tan grat comprovar que esta associació fa el mateix diagnòstic del que faig en el meu barri. I no em resulta grat perque és una mostra de que els problemas són generals i no es circumscriuen a uns determinats carrers o zones.

No em resulta grat comprovar cóm els problemes de deteriorament urbanístic s’escampen per més d’un barri de Torrent. Este és un problema de planificació administrativa. Per alguna raó, possiblement el famós cicle polític de renovació del poder, són més cridaneres obres de reforma com l’asfalt dels carrers cada 4 anys, que un manteniment constant. No és que l’abandonament siga total, pero la degradació és evident.

Tampoc me n’és grat compartir la preocupació pel deteriorament social acompanyat d’incivisme. Açò no és directament responsabilitat del consistori, si atenem a que forma part de l’educació de les persones que com a veïns formem part d’un barri o d’una zona, encara que mai està de més actuacions en este sentit per part de l’Ajuntament, especialment en matèria de seguretat.

No és grat, de cap manera, constatar que no hi ha programes per barris atenent a les necessitats primordials de la seua població, en este cas, en quant a un veïnat envellit al que li calen una série de servicis i atencions que, en esta ocasió, sí que poden ser dotats o programats per part de l’Ajuntament.

En quant a la ret comercial dels barris, és evident la seua transformació i decadència en cert manera. I esta és una qüestió que va més allà d’un plantejament econòmic puix si el teixit comercial va minvant o és deficient, d’alguna manera, estem desteixint el barri. Primer perque li fa perdre moviment econòmic i social. Segon, perque això no atrau a les noves generacions que busquen atres barris on viure i deixen d’aportar el seu dinamisme a la zona. Tercer, perque també té una repercusió econòmica per pèrdua de valor patrimonial i lloguers i per tant, d’ingressos, per als residents i propietaris.

Faria be l’equip de govern de l’Ajuntament de Torrent d’atendre les propostes i actuar en conseqüència. I no des del nomenat cicle polític sino des del consens en veïns, comerciants i associacions i des d’una planificació integral. Quede expectant.