“Certidumbre”

Fa més de 7 mesos que havérem de confinar-nos pel coronavirus. Hem passat per una desescalada fallida i ara estem immersos en una segona ona de Covid-19 de conseqüències impredecibles. Ens hem deixat pel camí festes i celebracions, alguns el lloc d’ocupació. Les nostres economies, la particular, la familiar i la de país s’han vist afectades i desconeguem com i quan es recuperaran.

L’incertidumbre continua. Vorem si no es fa més gran. Tots tenim clar que, fins que la medicina no trobe la manera de combatre el virus, no recuperarem un mínim de la certidumbre perduda. (Qui no ho tinga clar necessitaria fer un eixercici d’assumir la realitat) Pero, en tot cas, no podem acomodar-nos a esta situació perque estariem deixant passar la vida, almenys esta part de la vida durant la pandèmia. I deixar passar la vida no és viure.

En este moment no podem recuperar l’ambient festiu i cultural de Torrent com l’estàvem vivint fins a març de 2020. Pero la resignació no és gens festiva ni cultural. Estos sectors sempre s’han caracterisat per la seua creativitat. És moment de traure-li tot el suc possible a eixa capacitat. Si no podem celebrar acte multitudinaris, ningú nega la capacitat per a convocar-los de manera més reduïda i/o fent us de les noves tecnologies. Es tracta d’adaptar l’agenda a les circumstàncies, de reconsiderar-la, no d’eliminar-la perque no podem repetir o aumentar les ofertes a les que estem acostumats. Repensar els actes i fent propostes noves. Hauria de ser possible.

Tampoc està la situació com per a mantindre l’activitat de diverses branques de l’economia com abans de març de 2020, especialmente en l’hostaleria i sector servicis. Ací caldria creativitat també i a diverses bandes. També en lo que correspon a l’administració pública. Possiblement l’adaptació d’horaris, tancaments selectius, adecuació d’aforament a l’evolució del virus siguen mides inevitables per la salut de totes i tots; encara que es poden establir des del consens i en contacte continu en els primers afectats, els que alcen la persina del seu negoci i es juguen el seu patrimoni.

Els hostalers també haurien de mirar com treballar en estes circumstàncies. És fácil donar consells des de la barrera i, per això, no els donaré. Pero ells són els primers que saben que tenen al seu abast els mecanismes de diversificar el negoci, observar quines són les noves necessitats dels consumidors, els canvis que està patint el mercat.

Realment l’incertidumbre és general. A nivell personal també estem patint-la. Es parla molt de resiliència, és a dir, de la capacitat per a superar circumstàncies traumàtiques encara que, en este cas, la circumstància traumática és compartida, social. De manera que si no trobem la manera de superar-la també socialment, la resiliència es veu afectada negativament. Per això pense que no podem quedar-nos de braços plegats.