"Tornar a escola"

Són com una fila de formiguetes. Com un degoteig costant. Una processó informal. Els veig baixant pel carrer del Convent, tots amb les motxilles, xarrant, botant, corrent, contant als iaios com han anat les classes i em recorden a mi mateix. L’única diferència és la mascareta al rostre i el mòbil en la mà. Quina alegria el retorn a l’escola. Ha pintat de normalitat (si a açò se li pot dir normalitat) els nostres carrers.

Una de les majors necessitats després del confinament era tornar a obrir els col·legis i instituts. En març, els centres escolars torrentins es van reciclar en temps rècord per a concloure dignament el curs, però el repte major era la presencialitat, tornar a les aules en setembre, recuperar als companys, retrobar-se amb als professors, aprendre junts, de prop, socialment i no davant d’una pantalla.

Passat el primer mes del curs, és de justícia donar l’enhorabona al món educatiu de Torrent. Els coles són llocs segurs. Agafant els plans de contingència de Conselleria, tots han obert noves portes on no hi havien, creat aules en qualsevol espai, dotat de pautes de seguretat sanitària i, sobretot, han vençut la tristor de les mascaretes amb la millor de les voluntats. Si hi ha perill de contagi està fora, no dins. De vegades, en la mateixa porta, on també cal respectar la distància social.

Però els mestres no són herois. Malgrat els riscos, fan la seua feina com molts altres. Per això, més que aplaudiments cal reconeixements. És un bon moment per a recuperar la confiança en els docents. Antany ser mestre era ser una de les figures més respectables. Ara, de vegades, se’ls contradiu massa ràpid. I és un error majúscul. Família i escola han d’anar sempre de la mà. Implicades l’una amb l’altra.

Perquè s’aprèn a escola però s’educa en casa.