Es compleixen 40 anys de l’accident de Xirivella que matà a 17 torrentins

Eren les 18.30 hores del 24 de setembre de 1980. Un autobús de l’empresa Vasa transportava a més de 70 persones al seu pas per Xirivella, coincidint amb l’eixida del treball del personal de l’empresa FEYCU, que utilitzava aquest transport per a tornar a Alaquàs, Torrent o Aldaia. Moltes d’elles anaven de peu i tornaven a la seua casa després del treball.

En el seu recorregut es tenia que atravessar un pas a nivell en Xirivella. Un tren procedent de Madrid va atropellar l’autobús que va quedar convertit en una autèntica pasterada de ferro, segons les cròniques de l’época. El resultat 27 persones mortes, 25 en l’accident i dues més dies després i més de mig centenars de ferits.

D’ells 17 eren torrentins i torrentines, per la qual cosa, la capital de l’Horta Sud va convertir-se en la localitata de la comarca amb més morts en aquest greu accident. Segons les cròniques de l’època, els primers que varen acudir al lloc de l’accident varen ser treballadors del polígon industrial de Xirivella i que varen auxiliar els ferits fins que varen arribar els serveis sanitaris i la Guardia Civil.

Aquest accident va golpejar molt durament la localitat de Torrent i va emportar-se la vida de 17 dels seus veïns i veïnes. El soterrar es va celebrar en la plaça Obispo benlloch i notícies de l’epoca parlen de més de 50.000 persones. L’arquebisbe de València, José María Roca Cabanellas va oficiar l’eucaristia al costat de 24 sacerdots.

Parlen les cròniques que després del soterrar es varen viure moments de molt de nerviosisme entre els familiars, per la por a confundir els fèretres i va ser el regidor socialista ja mort, Valentín Fernández Parrado, l’encarregat d’organitzar l’eixida que segons compten va allargar-se quasi dos hores. Lamentablent a 2007 altra tragèdia, la del metro, va superar eixa xifra.

Els familiars de les víctimes tardaren 7 anys en cobrar

Encara que les primeres famílies varen cobrar les indemnizacions dos antys després, la majoria de víctimes hagueren d’esperar 7 anys per a cobrar les indemnizacions. Segons els diaris de l’epoca, RENFE pagà vora 52 milions de les antigues pessetes a les víctimes. L’Audiència Provincial del València va condemnar com a responsable civil subsidiari, al pagament de les indemnitzacions.

L’accident es va produir perquè les barreres del pas a nivell, encara manual, no es baixaren i el Tribunal va considerar provat que el guarda no va baixar les barreres, “malgrat haver sigut avisat telefònicament de la proximitat del tren des de la pròxima estació d’Aldaia i de la perfecta visibilitat del tram de via situat entre el passe a nivell i l’estació”.

Segons les cròniques de l’època “el guarda va al·legar que no va advertir l’arribada del tren per una fallada en el sistema d’alarma automàtica que activaven els combois procedents d’Utiel, que havia funcionat fins llavors amb normalitat”.

En canvi, “hores abans de l’accident, el guarda sí que havia notificat que estava avariada la sonaria instal·lada en la part contrària, sense que ningú acudira a revisar el sistema. El fiscal va sol·licitar el processament dels responsables de, els serveis de seguretat de Renfe a València, però l’Audiència Provincial va desestimar la seua petició”.