La segona ona, deute municipal i les falles en crisi

S’esperava una segona ona, i ja la tenim damunt. A pesar que no ens ha enxampat per sorpresa, tots pensavem que el pitjor havia passat, però sempre sol passar que són pitjors les segones parts, i en aquesta ocasió, si no ho remeiem, la pel·lícula de Coronavirus 2 pot sorprendre’ns. Sabem això de les mascaretes, estavem previnguts en hospitals, però els ciutadans del carrer hem cregut que la nova normalitat era tornar a fer el mateix sense que ningú s’adonara.

El resultat és que de les relacions socials de l’estiu han demostrat que el virus no ha canviat, que nostros tampoc hem volgut canviar, i que el resultat de col·lapse sanitari vindrà acompanyat de més morts. En el cas de Torrent, hem reviscut de nou la tragèdia de la residència Santa Elena amb un contagi massiu en la residència de Lope de Rueda. De moment 3 morts a esta residència.

Els dos centres de salut es troben desbordats, amb cues, telèfons que no s’agarren i amb atenció a distància en motls casos. Havien metges que encara estaven de vacances i metges malalts que no han sigut substituïts, i també mèdics en quarantena, la qual cosa no ajuda res. A pesar que les dades a la Comunitat Valenciana i Torrent s’han controlat aquesta setmana, la incertesa sobre l’impacte d’inici del curs escolar està encara per a vore Encara queda per iniciar-se les competicions esportives, i el que és pitjor, amb l’hivern utilitzarem més espais tancats i mal ventilats. Siguem responsables.

L’economia, que començava a recuperar-se de la patacada del confinament, ha entropessat també amb els rebrots. Davant una situació així només caben dues coses. Complir amb les mesures sanitària rigorosament per a voler a una situació estable, i començar a realitzar polítiques de despesa pública que eviten que les empreses caiguen.

Afortunadament, el deute municipal és baixa, i la suspensió de la regla de despesa en el superavit pot obrir l’aixeta amb diversos milions d’euros. Els pressupostos de 2021 han de ser uns pressupostos expansius i haurien de permetre un endeutament controlat durant almenys dos anys. Torrent pot permetre-li-ho, i ha de fer-ho tenint en compte la més que probable baixada d’ingressos. Si es tarda massa, pot ser tard, fins i tot és possible que ja s’estiga arribant tard. Molts comerços han tirat el tancament a la ciutat.

Uns altres com els d’oci han hagut de tancar per mesures sanitàries. Ens trobem davant una crisi mai coneguda, pitjor que la de 2008, perquè ni en temps de guerra l’economia de la ciutat havia hagut d’estar paralitzada quasi per complet. Per a 2021 tots els partits haurien de deixar a un costat les seues orientacions polítiques i anar de la mà. No és el moment de l’enfrontament, sinó del diàleg. Ja hi haurà temps d’enfrontar-se en 2022 i 2023. Afortundament el pacte PSOE-Ciutadans ha donat una estabilitat imprescindible en situacions de crisi com l’actual.

Les falles es trova en una situació crítica. Van ser les primeres a parar, quasi van ser unes afortunades per poder haver gaudit d’alguna cosa del seu exercici, però ara són les que més estan patint les mesures sanitàries. Amb casals tancats per precaució, sense actes al carrer, molts fallers s’han donat de baixa, uns per motius econòmics, i altres per motius més egoistas, com el no poder gaudir dels diners que destinen a la falla. En moltes han decidit realitzar descomptes, abonaments, i fins i tot no cobrar.

Per a unes la situació és passable, però per a aquelles que paguen lloguer, llum, etc enguany serà una “sangria” que pagaran els proveïdors de falles: artistes fallers, floristes, indumentaristas, pirotècnics, músics, impressors... Fins ara molta gent tenia la sensació que les falles eren soroll i diversió, però amb el confinament i les restriccions s’han adonat que a més de donar vida, també generaven molts llocs de treball.

La solució és molt dificil. Obrir casals amb restriccions és possible, esperem que siga possible, però per a això ha d’haver-hi una clara determinació a complir amb responsabilitat, alguna cosa que és difícil de fer allà on hi haja presència d’alcohol. Si s’ha tancat l’oci nocturn ha sigut perquè és incompatible la responsabilitat amb l’alcohol. Gran part dels brots succeeixen en menjars familiars, d’amics,etc. Tornar a obrir casals és possible, però aquesta ha de ser la principal de les condicions.

Precaució i responsabilitat han d’anar de la mà. I Junta Local Fallera no ha de tindre por a obrir els casals, ha de treballar per a que hi haja control i sanció. No hi ha un altre camí si volem que novament totes les falles queden tombades abans de plantar-se.