“No ens hem tornat bojos per ara”

Hi ha persones conegudes, que durant l’estiu i, malgrat la pandèmia que ens tenalla, han pensat que ens havíem tornat bojos en encetar una sèrie d’opinions que en un principi semblaven laudatòries respecte d ela política municipal que s’hi desenvolupa durant les darreres tres legislatures de restauració.

Els he hagut d’explicar que des d’aquesta secció no es pretén més que reflexionar sobre algunes singularitats del nostre poble i de les persones que porten els regnes de la “Casa Gran” però que en cap moment, es pretén posar el diat a l’ull a cap persona i menys encara a aquelles que han estat triuades democràticament per portar endavant els designes del poble.

Perquè, si alguna cosa s’ha d’agrair a les persones que han tingut responsabilitat de govern a la “Casa Gran”, no és altra, que la gran quantitat de polítiques progressistes que han procurat aplicar durant el temps en què han comandat la nau del nostre Ajuntament.

Sabem que, des del minut zero, han procurat que la ciutadania fos la protagonista de la política municipal, perquè les decisions que ens han afectat des de 1979 fins els nostres dies, no estigueren preses únicament per eixe reduït número de “professionals” que obeeixen a interessos partidistes i que configuren el plenari de la corporació. 

És a ells als que s’ha d’agrair que ara mateix, gaudim d’una societat civil integrada i vertebrada, que va més enllà de festes i celebracions i que genera comportaments sobre la base d’una cultura democràtica. Amb aquesta actitud dels nostres dirigents, hem aconseguit que la ciutadania torrentina prenguera consciència dels problemes existents i sabera posar, en cada moment, les solucions escaients.

D’aquesta manera, és com s’han municipalitzat tots els serveis susceptibles de ser-ho, en favor del teixit productiu del poble i de la creació d’iniciatives públiques d’inserció social i oportunitats per a persones amb discapacitat.

D’altra banda, el suport atorgar a l’agricultura torrentina, ha estat un punt molt important, ja que s’ha apostat per la diversificació agrícola, la creació d’espais de comercialització directa de les collites locals i s’ha muntat diverses fires de promoció de tot allò que es conrea al nostre terme municipal, això sense comptar amb l’intent de recuperació de la cooperativa agrícola.

Ja s’ha vist com, amb l’aplicació de polítiques progressistes, el nostre poble ha avançat i molt, ja que les festes majors, les celebracions falleres, les filades de moros i cristians, les clavaries religioses i les germandats, han deixat de percebre cèntims del pressupost municipal, en favor de les persones i famílies més necessitades.

S’ha d’agrair tot el terreny guanyat en la potenciació del model comercial local, en detriment de les grans superfícies; de l’adquisició de finques senceres que es trobaven aturades o deshabitades, per poder adjudicar-les a les famílies desnonades per la banca; en l’obertura del tercer centre de salut primària, per rebaixar la ràtio i millorar l’atenció sanitària; en la restauració de l’antic asil, per reconvertir-lo en Hotel de Migrants, cosa que ha fet de Torrent, la capital de la solidaritat i un referent alternatiu als centres d’internament d’estrangers (CIE).

Gràcies, moltes gràcies... però aquest article, (a l’igual que els anteriors i els que vindran) s’haurà de llegir totalment a l’inrevés. Res del descrit, s’ha fet durant els més de 40 anys de democràcia municipal. Seguirem parlant del govern, encara que ens dote de mascaretes per tapar-nos la boca.