“¿Tornem?”

Torna l’escola, els instituts i, en uns dies, les classes universitàries. Torna la lliga i les pràctiques deportives, encara que sense públic. Tornen a obrir els casals fallers. Alcen les persianes les associacions. Atres no les baixaren mai perque calia atendre les necessitats creixents de bona part de la societat. Torna la vida, en la normalitat que permet la pandèmia perque no podem viure eternament tancats, no només per una qüestió econòmica, sino perque tenim una ànima que necessita alenar. Tornem perque ens cal tornar, pero conscients que no tornem a la mateixa realitat.

Durant el confinament, una les qüestions que més em cridà l’atenció va ser creuar l’Avinguda al Vedat totalment buida. Sense vida. En silenci. Portes i finestres tancades. Només els comerçs vitals oberts. L’artèria que pren el pols de Torrent havia deixat de glatir. Ara ha recuperat bona part d’eixa vida, encara que darrere de l’obligatòria maixcareta, pero no tota. Algunes de les persianes no han tornat a alçar-se. Atres sí, pero al poc de temps han tornat a tancar-se. És una situació que s’escampa per tota la nostra ciutat, també per atres.

Ara que ha passat el temps de les vacacions i les casetes i tornem a les nostres ocupacions, tinc la sensació que pel camí hem perdut una porció de vida en els nostres carrers i barris. No les humanes que ens han deixat per esta pandèmia, sino també les que proporcionen els negocis, les associacions, les propostes culturals, i també, en un poble farcit de clavaries com el nostre, les provessons, trasllats i traques diverses.

Per a que acaben de tornar totes estes manifestacions socials hem de continuar perdent la por, dins sempre del respecte a les normes sanitàries i higièniques. També ser imaginatius per a adaptar-nos a la realitat i no deixar-nos dur per l’incertea cap a la comoditat pandèmica. Buscar camins per a la participació, per a reprendre la vida. A banda de les qüestions generals, específicament, els negocis necessiten d’una participació en més compromís, consumir en ells.

Està clar que tots estem vivint una situación complicada. Alguns han entrat en ERTOs, atres continúen. També s’estan destruint llocs d’ocupació. Pero adequar els hàbits de consum a la realitat és independent dels ingressos familiars. Comprar en els comerços de proximitat no només és un acte econòmic, també de responsabilitat social i comunitària, perque estem ajudant a donar-li vida al nostre entorn. Als nostres carrers i barris. Fem per tornar. Pensem-ho. @MAGascon