I va arribar el mes de setembre

Va arribar el mes de setembre i amb ell l’inici del curs escolar, aquest per desgràcia ve marcat per la recrudescència de la pandèmia amb nous contagis, degut en part a la irresponsabilitat de molts ciutadans, potser al no conéixer molt bé la gravetat d’aquesta malaltia i no tindre-li por; i d’altra banda, a la falta de previsió del govern central que li ha traslladat la creïlla calenta a les comunitats autònomes, desentenent-se del problema, mostrant una vegada més el seu menfotisme i falta de responsabilitat, donant-se unes llargues vacances i absentant-se o, més aviat, amagant-se.

Porte això últim a col·lació per l’absència de la Ministra d’Educació, Isabel Celáa, que en ser interpel·lada per una periodista per si havia visitat algun centre, sense cap rubor li va contestar que no havia tingut temps. Aprofundit més encara en les seues declaracions va comentar que aquells pares que no porten als seus fills als centres podrien ser sancionats. L’ensenyament és obligatori a partir dels 6 anys d’edat; no obstant això, no és d’estranyar que alguns pares decidisquen incomplir la Llei davant els vaivens d’aquest desgovern i la seua incapacitat manifesta de previndre i organitzar mesures per a evitar contagis massius.

La Ministra d’Educació forma part d’un Govern que té sobre la seua esquena l’esgarrifosa xifra de més de 50.000 morts. Un executiu que ens va fer creure que, després de les decisions, existia un comité d’experts guiant la nostra manera de lluitar contra la pandèmia. Un govern que ha mentit en tots i cadascun dels passos que ha donat; pel que, quina credibilitat i seguretat ofereix als pares davant aqueix nou inici de curs escolar? No vull imaginar què ocorreria si el Coronavirus decideix mutar i atacar a la població infantil d’una forma més agressiva.

A hores d’ara els ajuntaments no tenen un pla de prevenció ferma o aquest és insuficient, els centres escolars actuaran segons un protocol remés des de la Generalitat Valenciana i, sincerament, les escasses mesures que s’hagen pogut prendre a nivell local, seran insuficients. Ja no serveix secundar-se en què “no sabem als que ens enfrontem”, per la qual cosa aquesta segona onada, a la qual des del grup municipal VOX TORRENT ja portem algunes setmanes fent referència, no hauria d’haver-nos sorprés i tant el govern central com l’autonòmic i les entitats locals haurien d’haver realitzat un protocol sense fissures, sense improvisacions i amb les garanties absolutes de seguretat en la incorporació dels nostres xiquets i mestres a les aules.