Santi Marín: “Ha sigut un somni que s’ha fet realitat”

El 22 d’agost complirà 45 anys, més de la meitat d’ells unit al futbol, una passió que le lleva quasi tot el seu temps, i que li ha donat aquest estiu les seues majors alegries, ascendir al club de la seua ciutat a tercera divisió després de 27 anys.

Toni Jareño, ell et va donar l’oportunitat com a director esportiu de ser l’entrenador. Este projecte va començar fa cinc anys després de la fusió i amb Toni Jareño com a entrenador. Després de ser eliminats pel Jove Espanyol Sant Vicent no vaig continuar. Portava molt de temps al club i necessitava canviar. L’any passat no volia entrenar però tires de menys la pilota i torní enguany en un projecte de Toni Jareño, que havia passat a la direcció esportiva. Si algú es mereix este ascens, és ell. Tots sabem les voltes que ha estat lluitant per l’ascens.

La temporada va començar dubtosa. Havíeu guanyat tot en la pretemporada. Començà la lliga i els primers partits comencem a dubtar. Van fer una pretemporada molt bona, guanyarem el 7 partits. Però érem conscients que el començament de lliga era complicat. Després d’eixa pretemporada tan exitosa, sí que podien sorgir pensaments que no tot era tan bo com pareixia. Toni Jareño va anar a vestuari i va transmetre un missatge de tranquil·litat. El següent partit contra el Godella guanyarem 4-0.

En quin percentatge s’ha fet el futbol que tu volies? Estàs satisfet? Nosaltres treballàvem bé els partits, quasi sempre solien eixir. L’equip patia quant a la falta de gol. Dels 12 equips que hem jugat la promoció, som l’equip que menys gols havia fet, 34 gols. Sabíem que són forts a nivell defensiu. Llevant 2 partits que ha sigut molt baixos, com el dia de l’Aldaia on perdérem 1 a 5. Al final són partits tontos que tens al llarg de la temporada.

Que pots dir de l’equip i de la implicació de tots en este projecte i en este somni? És un equip espectacular. És clau en estes categories no professionals tindre un vestidor unit, que vagen tots a una, que entres i veus que estan fent-se bromes, que en el camp treballen però després notes que n’hi ha un feeling. Acaba l’entrenament i queden, es fan una cervesa... són coses que fan equip.

Quan comença el playoff, ens toca l’Alacant, un equip molt fort. Al final sou capaços de passar eixa eliminatòria. Tots em deien que l’Alacant era el pitjor equip que ens podia tocar. Mirant les dades d’ells, jo deia que potser era un equip que ens venia bé, perquè vol atacar-te i al nostre nivell de joc podia venir-nos-en bé. Tenia clar que no anàvem a fer una cosa diferent a el que havien fet en els partits de lliga. El que ens feia forts era la defensa, per això mateix l’Alacant potser era el millor equip que ens podia tocar. Vàrem plantejar molt bé el partit, aconseguirem ficar-se en el marcador a favor. L’últim moment en una jugada de desorientació feren l’empat, però l’equip va jugar molt bé.

En el moment dels penals, et gires en la banqueta i t’amagues perquè no vols vore. Per què és això? Són manies d’entrenador. Mai veig els penals ni a favor ni en contra. El penal és una situació on la reglamentació actual el porter està pràcticament venut. N’hi ha una part de loteria i una part d’encert del jugador. Quan els jugadors se’n van al camp la meua faena està feta i puc poc fer.

Hi Ha hagut molta controvèrsia amb els dos penals de la final. El porter pot menejar-se però te que estar d’amunt de la línia que marca N’hi ha que dir que les imatges estan ahí, es veu clarament que el porter s’avança. N’hi ha altre penal que no s’ha comentat que és el que llança Carlos Miñana, on el porter s’avança. Però l’arbitre no mana repetir perquè estaria beneficiant a l’infractor. A Toni Belmonte també li avisà dos vegades en eixe aspecte. És una normativa que està ahí.

Ets el primer torrentí que aconsegueix pujar al torrent a tercera divisió, que sensacions tingueres a Alberic? Una emoció indescriptible. De fet vaig esclatar després del partit per la tensió. Ha costat assimilar-lo. És un gran orgull. Vas pel poble i la gent et para. És un aspecte que m’agrada, ver este equip de poble que ha fet feliç a gent. No pensava que es podia fer feliç a tanta gent.

Al camp sols podien entrar 30 persones per equip. Conta’ns com vas fer que la família dels jugadors estigueren al camp. Volia tocar-les la fibra en algun aspecte. Vaig contactar amb les famílies i les vaig demanar alguna foto que tinguera significar per al jugador. Les vaig ficar en un cartó i després de la xarrada tècnica el vaig traure i les cares d’emoció... vaig pensar que l’havien cagat, anaven a eixir plorant. Però arribà eixe missatge.

Estem a tercera divisió, que és el primer que et va venir a la ment quan guanyares? El primer que em vingué al cap va ser mon pare i ma mare, perquè són els que han vist tota la vida la meua il·lusió pel futbol. Ens vàrem abraçar Emilio, Angel, Valero, Jareño... Jo els deia “us rieu però el xicotet ha tingut que vindre per a que pujem a tercera”. Amb els jugadors... no n’hi ha paraules. Te’n recordes de tot el grup, de la gent que ha treballat per aconseguir això. Penses i dius... hem fet història.

Com és el projecte de Santi en tercera divisió? És un projecte il·lusionant i realista. Hem de saber que anem a una categoria complicada on probablement es van a perdre més partits. La idea és un torrent que es consolide en tercera divisió i anar creixent. TITULARS: Entrevista a Santi Marín: “Hem fet historia” Entrevista a Santi Marín: “No pensava que es podia fer feliç a tanta gent.”